Pàgines Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

18 de novembre 2013

"Àgora" al Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent

Aquesta setmana, avui dilluns 18, demà 19 i dimecres, 20 de novembre, a les 19.45h i les 22.15h es projectarà, als Cinemes Alexandra, la pel·lícula Àgora en el marc del Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent.






De què va? Ambientada a la ciutat d’Alexandria al segle IV aC, a les acaballes de l’Imperi Romà, Àgora narra la inestabilitat política i els conflictes socials protagonitzats per les lluites religioses entre les diverses  comunitats de la ciutat. Les sectes més radicals del cristianisme s’oposen a la cultura clàssica pagana i la consideren una ofensa contra el Déu cristià, que consideren únic déu veritable i creador del cosmos. Hipàtia, una de les científiques i filòsofes més prestigioses del Museu –institució dedicada a les especialitats de les 9 muses– s’oposarà a la violència dels totalitarismes fanàtics mitjançant la defensa del pensament crític i la filosofia, posicionament pel qual serà acusada d’impietat i condemnada.

Hipatia fou una filòsofa i mestra neoplatònica grega de l’Antiguitat Tardana. Nascuda a Egipte, tingué una importància molt destacada en els camps de l’astronomia, tot millorant els astrolabis, cartografiant cossos celestes i creant un planisferi, així com també en les matemàtiques, fonamentalment en geometria i àlgebra. Gràcies al seu talent va aconseguir ser membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria, mantenint-se fidel al paganisme en un moment en què el catolicisme cada cop tenia més força. Malauradament no conservem cap de les obres que escrigué, però en tenim constància a través dels seus deixebles i és que ja des de dates molt antigues conservem nombrosos escrits on se la pren en consideració. D’aquesta manera es va convertir en una figura molt present ja en el s.VI en els textos del filòsof pagà Damasci, igual que també durant l’Edat Mitjana escrigué sobre ella Nicèfor Gregoras i fou molt considerada per part dels jansenistes. Durant l’època de la Il·lustració també fou mencionada per part de Voltaire i Diderot, però fou al s. XIX i durant el Romanticisme quan esdevingué un mite literari, donant lloc a diversos poemes sobre la seva figura i inaugurant un interès literari per aquest personatge que perdurarà fins als nostres dies. Així doncs s’han escrit nombroses novel·les i relats sobre la seva figura, d’igual manera que també hi ha dues importants revistes feministes que prenen el seu nom com a títol, tal és el cas de Hypatia: Feminist Studies (Atenes, des de 1984) i de Hypathia: A Journal of Feminist Philosophy (Indiana University Press, des de 1986).

Fou per tant una dona que es constituí en una autoritat filosòfica i pedagògica en un context en què el saber tenia una gran importància, fent-se un lloc en el Museu d’Alexandria, espai que formava part del gran palau on residia la família dels Ptolomeus i constituït com un santuari consagrat a les muses. De fet es tracta de l’establiment científic més antic del món i tenia diferents àmbits consagrats a les diverses àrees del saber, essent també residència amb habitacions pels savis i estudiosos, contenint també la cèlebre biblioteca d’Alexandria.

Per tant, cal considerar a Hipàtia com una figura de gran rellevància en un societat en què si bé la cultura hi tenia un paper fonamental, també la inestabilitat era una constant present i constitutiva d’aquest context.

Així doncs podem concloure dient que el film ens mostra la història d’una dona que gràcies al seu talent tingué un paper fonamental en l’estudi de nombrosos àmbits científics i que al mateix temps va ser capaç de fer-se un lloc en el camp de les ciències, passant a la història com una de les més rellevants figures intel·lectuals de l’Antiguitat Tardana.

Direcció: Alejandro Amenábar
Guió: Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Fotografia: Sabih Jiménez
Muntatge: Nacho Ruiz Capillas
Intèrprets: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac,
Ashraf Barhom
Producció: Espanya, 2009
Durada: 125 minuts
VOSE