Taller d'aprenentatge del funcionament del cos

El dissabte, 22 d'octubre es desenvoluparà un taller vivencial, on a través del reconeixement de la naturalesa cíclica i de l’aprenentatge del funcionament del cos, ment emocions i energia vital, es busca descobrir els instruments per entendre-se millor, sentir-se bé, créixer i treure el màxim profit de nosaltres mateixes. El taller és gratuït, però amb places limitades. Cal pre-inscripció al PIAD de l'Eixample.

Lloc: Espai 210, C/Padilla 210, Baixos

Horari: De 10:30 a 14 h

Més informació: Tel. 93 256 28 19 i piad_eixample@bcn.cat

Gènere i mitjans de comunicació: Eines per a visibilitzar les aportacions de les dones

L'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han presentat un manual per avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació.

El manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones s'ha creat a través d'un procés de treball en el qual han participat més d'una vintena de periodistes designats per les seves empreses. Se n'ha realitzat l'edició en format de DVD interactiu i està concebut per realitzar formació a grups de periodistes i estudiants de comunicació.

L'objectiu del projecte és crear una eina útil que promogui la reflexió crítica i ajudi a ampliar la mirada periodística des del rigor i la pluralitat. El manual promou l'anàlisi dels prejudicis de gènere que perviuen en la nostra societat i que penetren en els mecanismes de treball i, finalment, es reflecteixen en el relat informatiu.

La primera part del DVD, que està estructurat en deu capítols, analitza pràctiques com la invisibilitat i el silenciament de les dones, l'abús dels rols i els estereotips, el tractament de les dones amb presència pública i l'ús del llenguatge i de les imatges. La segona part aprofundeix en el tractament periodístic de les polítiques i les migrades, la xacra de la violència masclista i la salut de les dones.

El manual té una tercera part que incorpora recursos i indicacions per ajudar a superar les rutines de la pràctica periodística i avançar cap a un discurs informatiu que tingui en compte la dimensió de gènere i les aportacions de les dones. Proposa, per exemple, incloure aquesta dimensió en l'àmbit de l'enfocament global de la notícia, en la cerca de fonts i també en el moment d'escollir i de prioritzar els temes.

PREMI NOBEL PAU 2011. Cal tenir en compte les dones

Aquest any el Premi Nobel de la Pau ha batut un nou rècord de nominats, amb 241 candidatures (quatre més que l’any passat), 53 de les quals són de col·lectius o organitzacions.

En un comunicat l’ICIP demana apostar pel treball de llarg recorregut vinculat a la creació de condicions per la pau, com la democràcia, els drets humans o el desenvolupament.

L'ICIP creu necessari que "El Premi Nobel de la Pau deixi d’ignorar les dones", tot recordant que només 12 dones han estat premiades des de la creació del guardó, l’any 1901. I finalment considera que: " El Comitè d’Oslo també ha de deixar enrere l’excessiva tendència a la politització dels darrers anys"."

Segons l'ICIP, els rumors procedent d'institucions com Peace Research Institute d’Oslo (PRIO) situen en primera posició els impulsors de les revoltes al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient ( Tunísia, Egipte o Líbia). Han pres força els noms de Israa Abdel Fattah, activista egípcia i cofundadora de la plataforma ‘Moviment 6 d’abril’, Wael Ghonim, activista i impulsor de les protestes a plaça Tahrir o Lina Ben Mhenni, blocaire tunisiana crítica amb el règim de Ben Alí. D’altra banda, també sonen com a favorits l’organització russa Memorial, de defensa dels drets humans, i Sima Samar, metgessa i activista afganesa, presidenta de la Comissió Independent Afganesa per als Drets Humans.

Font: L'independent

20 anys de l'assassinat de la transsexual Sònia

El passat 6 d'octubre es van fer 20 anys que Sònia Rescalvo Zafra, coneguda al món transsexual per "Sònia", va ser brutalment assassinada per sis adolescents d'ideologia neonazi mentre dormia a la glorieta dels música del Parc de la Ciutadella. El FAGC(Front d'Alliberament Gai de Catalunya) va desenvolupar una concentració a dos quarts de set a la glorieta del Parc de la Ciutadella per reclamar justícia i una placa de record.

Durant els mesos de juny i juliol de 1994, es va celebrar el judici en l'Audiència Provincial de Barcelona, forçat pel treball del FAGC i el CTC (El Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya). Els sis skins, ja majors d'edat, es van comportar amb absolut menyspreu i arrogància durant les sessions del judici.Un d'ells davant la pregunta del jutge: "Quant temps va estar colpegant a Sònia?-" va contestar -"No portava un cronòmetre...d'acord". En les portes de l'audiència 41 organitzacions socials (la majoria dels membres del GLT, però també entitats antiracistes) de Catalunya, Euskadi i la resta de l'Estat espanyol es van manifestar en forma de protesta pels fets i en record de Sònia.L'Audiència va dictar els acusats de culpables amb 310 anys de presó, per primera vegada el moviment aconseguia posar en primer plànol la intolerància i la necessitat de frenar-la.

Més informació a: L'independent

A Europa més de 500.000 dones han estat víctimes de mutilació genital i altres 180.000 podrien sofrir-la

Recentment s'ha celebrat a Barcelona la “I Jornada Mutilació Genital Femenina: Reflexions i reptes”, organitzada per Metges del Món/Médicos del Mundo, dins d'un programa que destina més de 25.000 euros a la prevenció de la mutilació genital femenina a Espanya i que el 2010 va atendre un total de 1.117 persones de 23 nacionalitats africanes.

En aquesta jornada hi han participat professionals dels diferents sistemes de protecció social (sanitari, social i educatiu, així com mediadors i associacions de persones subsaharianes, de Catalunya, Navarra i Aragó) els qui han reflexionat sobre les intervencions realitzades i debatut noves línies de treball. L'objectiu és aprofundir en la prevenció i l'abordatge de la mutilació genital per promoure un canvi real sobre aquesta situació.

"Jo vaig sofrir la mutilació dins de mi, em falta alguna cosa, no em sento dona…”, va expressar sanglotant una mediadora, de professió infermera. “I fa poc va morir una neboda meva, dessagnada per l'hemorràgia – va  continuar -, però el més trist és que a l'any següent es va practicar la mutilació a la resta de les nenes de la família.”

La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica ancestral que encara conserven moltes cultures africanes. Més de 135 milions de nenes i dones de tot el món han sofert MGF i cada any 2 milions corren el risc de sofrir-la. Es practica aproximadament en 40 països. Es duu a terme de forma bastant generalitzada en Africa (28 països) sent comú a Orient Mitjà (Egipte, Oman Iemen, Emirats Arabes) i en comunitats musulmanes de Sri Lanka, Indonèsia, Malàisia i la secta Daudi Bohra de l'Índia. Acte dolorós i vexatori per a les dones implica conseqüències fatals per a la resta de les seves vides.

Més informació a : L'independent

Darrers dies per a participar al VII Premi 25 de novembre contra la violència vers les dones

Fins el proper dissabte, 15 d'octubre de 2011 romandrà oberta la convocatòria al VII Premi 25 de Novembre contra les violència vers les dones, convocat per l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones, i en el marc de l'Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones.

Sota la premissa que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans, l'Ajuntament de Barcelona vol contribuir a avançar vers la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat de les dones de la ciutat.

El Premi té per finalitat donar suport a aquelles iniciatives que duen a terme les associacions, entitats i grups de la ciutat per fer de Barcelona una ciutat lliure de violència vers les dones.

Enguany es premiaran aquelles propostes que tinguin per objectiu la prevenció de la violència masclista, en qualsevol de les seves formes, i contribueixin a la promoció d'unes relacions equitatives i respectuoses entre homes i dones.

Els projectes presentats s'hauran de dur a terme a la ciutat de Barcelona, i hauran de ser d'aplicació pràctica a escala de districte o de ciutat. Els projectes s'hauran de presentar al Registre General de l'Ajuntament (pl. Sant Miquel, s/n, planta baixa) o als registres municipals ubicats a les Oficines d'Atenció al Ciutadà, mitjançant un full d'instància que es facilitarà a les mateixes oficines

Una vecina del Guinardó crea un taller para hablar de lo que les interesa a las mujeres

Las sesiones comienzan en octubre en el "Centre d'Informació i Recursos per a les Dones" (CIRD).

En un mundo en el que los activos tóxicos, las primas de riesgo y los ataques de los mercados son el pan nuestro de cada día, las cosas sencillas, cotidianas cobran su auténtica importancia. Antònia Latorre (L’Hospitalet. 1956) ha decidido apearse de la macroeconomía y descender a temas más terrenales, los de andar por casa. Para ello, ha organizado el foro de mujeres Per parlar del que ens importa. ¿Y qué es lo que preocupa? «Simplemente, lo que nos sucede cada día. Las mujeres no nos atrevemos a expresar lo que deseamos. Vivimos una vida cuando, en realidad queremos estar viviendo otra» , señala.

Latorre llevaba ya tiempo queriendo ejecutar esta propuesta porque presenciaba, entre perpleja y entristecida, cómo algunas mujeres desmenuzaban en la panadería o en las tiendas del barrio historias que pertenecían a su vida más íntima. «Hay grupos de mujeres desayunando en la granja, pero algunas no tienen con quién compartir el café y entonces explican cosas personales en cualquier entorno. Por eso quise crear un espacio de fácil acceso para las mujeres que no tienen con quién hablar» , explica Latorre.

Hombres y mujeres también tienen distintos púlpitos para predicar sus preocupaciones. «Los hombres si quieren conversar lo tienen fácil. Entran al bar y enseguida encuentran a alquien con quién hablar de trabajo o de fútbol. A veces me pregunto qué sería de ellos si no hubiera fútbol» , ironiza.

(Nota: El periódico)