Com ja sabeu, el dimecres passat a la tarda vam commemorar el Dia Internacional de les
Dones amb el lliurament del Premi 8 de Març Maria Aurèlia Capmany, que
enguany ha arribat a la seva XXVIII edició. En el transcurs de l'acte es va projectar un vídeo molt especial. Trobem que té
imatges molt boniques i creiem en això que diu: "pensar en futur és
pensar en les dones com a motor de canvi i de maneres de fer".
El vídeo serveix per explicar que, al llarg de la Història, les dones i les seves
aportacions com a agents actius de canvi (que pensen, que creen, que fan) han
estat invisibilitzades. Contràriament a la creença general, les dones han
desenvolupat un paper molt important en la construcció històrica i en el
desenvolupament de les societats. El paper de les dones enel progrés i desenvolupament de la humanitat
ha estat obviat i només s’han reconegut i mantingut en el temps el nom
d’algunes dones que, per determinades circumstàncies, van trobar la manera de
fer-se sentir i ser reconegudes en un món d’homeson el coneixement científic sempre s’ha
desenvolupat des de una perspectiva masculina i que ha exclòs les experiències i aportacions de les dones. Aquesta
exclusió es simptomàtica de les grans desigualtats que han patit i pateixen les
dones en les societats patriarcals.
Aquesta setmana, avui dilluns 18, demà 19 i dimecres, 20 de novembre, a les 19.45h i les 22.15h es projectarà, als Cinemes Alexandra, la pel·lícula Àgora en el marc del Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent.
De què va? Ambientada a la ciutat d’Alexandria al segle IV aC, a les acaballes de l’Imperi Romà, Àgora narra la inestabilitat política i els conflictes socials protagonitzats per les lluites religioses entre les diverses comunitats de la ciutat. Les sectes més radicals del cristianisme s’oposen a la cultura clàssica pagana i la consideren una ofensa contra el Déu cristià, que consideren únic déu veritable i creador del cosmos. Hipàtia, una de les científiques i filòsofes més prestigioses del Museu –institució dedicada a les especialitats de les 9 muses– s’oposarà a la violència dels totalitarismes fanàtics mitjançant la defensa del pensament crític i la filosofia, posicionament pel qual serà acusada d’impietat i condemnada.
Hipatia fou una filòsofa i mestra neoplatònica grega de l’Antiguitat Tardana. Nascuda a Egipte, tingué una importància molt destacada en els camps de l’astronomia, tot millorant els astrolabis, cartografiant cossos celestes i creant un planisferi, així com també en les matemàtiques, fonamentalment en geometria i àlgebra. Gràcies al seu talent va aconseguir ser membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria, mantenint-se fidel al paganisme en un moment en què el catolicisme cada cop tenia més força. Malauradament no conservem cap de les obres que escrigué, però en tenim constància a través dels seus deixebles i és que ja des de dates molt antigues conservem nombrosos escrits on se la pren en consideració. D’aquesta manera es va convertir en una figura molt present ja en el s.VI en els textos del filòsof pagà Damasci, igual que també durant l’Edat Mitjana escrigué sobre ella Nicèfor Gregoras i fou molt considerada per part dels jansenistes. Durant l’època de la Il·lustració també fou mencionada per part de Voltaire i Diderot, però fou al s. XIX i durant el Romanticisme quan esdevingué un mite literari, donant lloc a diversos poemes sobre la seva figura i inaugurant un interès literari per aquest personatge que perdurarà fins als nostres dies. Així doncs s’han escrit nombroses novel·les i relats sobre la seva figura, d’igual manera que també hi ha dues importants revistes feministes que prenen el seu nom com a títol, tal és el cas de Hypatia: Feminist Studies (Atenes, des de 1984) i de Hypathia: A Journal of Feminist Philosophy (Indiana University Press, des de 1986).
Fou per tant una dona que es constituí en una autoritat filosòfica i pedagògica en un context en què el saber tenia una gran importància, fent-se un lloc en el Museu d’Alexandria, espai que formava part del gran palau on residia la família dels Ptolomeus i constituït com un santuari consagrat a les muses. De fet es tracta de l’establiment científic més antic del món i tenia diferents àmbits consagrats a les diverses àrees del saber, essent també residència amb habitacions pels savis i estudiosos, contenint també la cèlebre biblioteca d’Alexandria.
Per tant, cal considerar a Hipàtia com una figura de gran rellevància en un societat en què si bé la cultura hi tenia un paper fonamental, també la inestabilitat era una constant present i constitutiva d’aquest context.
Així doncs podem concloure dient que el film ens mostra la història d’una dona que gràcies al seu talent tingué un paper fonamental en l’estudi de nombrosos àmbits científics i que al mateix temps va ser capaç de fer-se un lloc en el camp de les ciències, passant a la història com una de les més rellevants figures intel·lectuals de l’Antiguitat Tardana.
Direcció: Alejandro Amenábar
Guió: Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Fotografia: Sabih Jiménez
Muntatge: Nacho Ruiz Capillas
Intèrprets: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac,
Ashraf Barhom
Producció: Espanya, 2009
Durada: 125 minuts
VOSE
La setmana que ve, els dies 21, 22 i 23 d'octubre, a les 19.45h i les 22.15h es projectarà, als Cinemes Alexandra, la pel·lícula La Fuente de las Mujeres en el marc del Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent.
De què va? Doncs, davant la desatenció dels dirigents del poble a les exigències de millora de la qualitat de vida, les dones d’aquesta comunitat magrebina convoquen una vaga de sexe a partir de la qual es posarà de relleu el poder i la fermesa femenines, així com també la seva capacitat estratègica en la cerca de solucions no violentes per resoldre els conflictes.
El film mostra el talent de les dones per tal de cercar alternatives que permetin resoldre conflictes, en aquest cas proposant una forma de pressió que pretén solucionar un problema que afecta a tota la comunitat i que té a veure amb una de les necessitats més bàsiques: l’obtenció de l’aigua. Segons declarà el propi director, decidí realitzar aquest film un cop s’assabentà de que a Turquia les dones havien fet una vaga de sexe pel mateix motiu que presenta el film, de manera que partí d’aquest fet per tal de desenvolupar una història més complexa amb uns personatges ficticis i les seves situacions particulars. Malgrat aquest sigui el referent directe, el punt de partida de les vagues de sexe cal anar a buscar-lo a l’obra Lysistrata d’Aristòfanes, on en aquest cas la vaga es produeix en el context de la guerra contra Esparta.
Ja no en l’àmbit literari sinó en la pròpia història, s’ha produït en diverses ocasions aquest tipus de forma de pressió especial, entre les quals recentment podem destacar la de Libèria (2003) per tal de posar fi a la segona guerra liberina; la de Colòmbia (2006) amb l’objectiu d’aturar la violència entre les bandes, i també d’aquest país, la de 2011 que volia aconseguir la construcció d’una carretera que unís el poble de Barbacoas amb la infraestructura viària de Colombia; la de Kènia (2009), que tenia el propòsit d’aconseguir un acord entre diferents polítics enfrontats; la de Turquia (2009) pel mateix tema de l’aigua que exposa el film; la de Bèlgica (2011), que pretenia insistir en la formació d’un nou govern; la de Filipines (2011), que desitjava aturar la violència entre dos pobles; o la de Togo (2012), que tenia com a objectiu aconseguir la dimissió del president del país.
Aquest film de Radu Mihaileanu planteja aquest tema com a element principal de la història, però també tracta d’altres qüestions rellevants en relació a la situació de les dones en el sí d’una societat islàmica en un poble rural: la pròpia condició femenina, la violència conjugal, la importància de l’educació, la interpretació de l’Alcorà, la virginitat abans del matrimoni, els matrimonis acordats o la contracepció. Així doncs el film posa de manifest la capacitat d’un col·lectiu en la cerca de mesures i estratègies a partir de propostes de resistència que gràcies a la seva intensitat permeten posar de relleu problemes que sovint queden amagats o no són destacats.
Us
convidem a participar al nou Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent, organitzat per la Regidoria de Dona i Drets Civils, que suposa
la creació d'una programació estable als Cinemes Alexandra.
El Cicle recull un seguit de llargmetratges que comparteixen el mateix
motiu central: la posada en escena del talent femení i la seva força en
l'avenç de la humanitat.
El Cicle es durà a terme d'octubre a desembre, en col·laboració dels Cinemes Alexandra, Rambla Catalunya 90, amb la projecció dels films següents:
- La fuente de las mujeres de Radu Mihailneanu (21,22 i 23 d'octubre)
- Agora de Alejandro Amenábar (18,19 i 20 de novembre)
- Visión: La historia de Hildegarda de Bingen de Margarethe von Trotta (16,17 i 18 de desembre)
Com segurament moltes de vosaltres ja sabreu, dimarts que ve dia 17 de setembre inaugurem el Cicle de Cinema D, La Força del Talent, a la Plaça de les Dones del 36 de Gràcia. Us deixem amb el trailer del documental "Conxita Badia no existeix", de la seva besnéta Eulàlia Domènech, en el que la directora restitueix la memòria de la cantant lírica Conxita Badia, tot elaborant un retrat humà i artístic de la dona que inspirà a mestres com Pau Casals, que fou mestra de Montserrat Caballé i que va marcar profundament músics, compositors, crítics i poetes de la seva època.
L'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Euroepa (FRA) està duent a terme una enquesta europea sobre violència de gènere contra les dones amb l'objectiu d'obtenir, per primera vegada, dades comparables sobre les experiències de les dones en situació de violència en els 27 Estats membres de la UE i Croàcia. De fet, és l'estudi d'àmbit multinacional més important en aquest àmbit. Tot i que els resultats de l'enquesta es troben en procés d'anàlisi, la FRA revela algunes dades que il·lustren la magnitud i la gravetat del fenòmen. Així, i per exemple, quatre de cada cinc dones en situació de violència de gènere no s'adreça a cap servei d'atenció després d'agressions de caràcter greu. En aquest sentit, es posa de relleu com la veritable magnitud de la violència masclista roman oculta. A banda, altres resultats que ja s'han avançat són els següents:
• Dues de cada cinc dones no tenien coneixement de les lleis o dels serveis existents per a la seva protecció en casos de violència.
• Més de tres de cada quatre dones pensen que la violència contra la dona és comuna al seu país.
• Aproximadament la meitat de les dones que van indicar que havien evitat trobar-se en determinades tant en l'àmbit públic com privat per por a ser agredides física o sexualment.
• Algunes formes emergents d'assetjament sexual, a través de les noves tecnologies i mitjans de comunicació, afecten a les dones joves en particular. Aquestes formes d'assetjament cibernètic inclouen la recepció de correus electrònics ofensius i sexualment explícits, missatges SMS o missatges a les xarxes socials.
Els resultats de l'enquesta estaran disponibles entre 2013 i 2014 a la pàgina web de la FRA a través d'una sèrie d'informes específics.
Women's Media Center, organització nord-americana sense ànim de lucre fundada el 2005, té com a objectiu fer visibles i empoderar les dones en els mitjans de comunicació. WMC treballa amb els mitjans per intentar assegurar que s'expliquen les històries de les dones i que les veus de les dones siguinn escoltades. El seu treball es basa en campanyes de defensa en els mitjans, seguiment i monitoratge des sexisme en els medis, creant continguts propis, formant dones per a la participació en els mitjans, promovent la presència de dones expertes en els mitjans... Treballen amb els mitjans a tots els nivells per assegurar que diversos grups de dones estiguin presents en sales de premsa, en directe, en premsa escrita i online, en films, entreteniment, teatre com a fonts i com a subjectes. Des de l'any 2012 la organització realitza i publica un ampli i exhaustiu estudi anomenat "The status of women in the U.S. media 2013" (situació de les dones en els mitjans d'EEUU 2013), en el qual descriu la situació de les dones i les seves veus en els mitjans de comunicació nord-americans, posant de manifest la gran bretxa de gènere existent encara avui en dia en un sector tan poderós econòmica i culturalment, des d'on es creen discursos que defineixen la realitat i des d'on es marca també l'agenda política i es fomenten les prioritats de la societat. L'estudi evidencia la discriminació de la dona en aquest àmbit tan des d'una perspectiva de discriminació laboral com de participació en la construcció social de la realitat i l'actualitat.
Podeu consultar i descarregar-vos l'informe des de la seva pròpia web, i de passada conèixer una mica millor el plantejament i treball que realitza aquesta organització per a la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació. ttp://www.womensmediacenter.com/pages/statistics
