Pàgines Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

11 de març 2014

El paper de les dones en la Història

Com ja sabeu, el dimecres passat a la tarda vam commemorar el Dia Internacional de les Dones amb el lliurament del Premi 8 de Març Maria Aurèlia Capmany, que enguany ha arribat a la seva XXVIII edició.
En el transcurs de l'acte es va projectar un vídeo molt especial. Trobem que té imatges molt boniques i creiem en això que diu: "pensar en futur és pensar en les dones com a motor de canvi i de maneres de fer". 



El vídeo serveix per explicar que, al llarg de la Història, les dones i les seves aportacions com a agents actius de canvi (que pensen, que creen, que fan) han estat invisibilitzades. Contràriament a la creença general, les dones han desenvolupat un paper molt important en la construcció històrica i en el desenvolupament de les societats. El paper de les dones en  el progrés i desenvolupament de la humanitat ha estat obviat i només s’han reconegut i mantingut en el temps el nom d’algunes dones que, per determinades circumstàncies, van trobar la manera de fer-se sentir i ser reconegudes en un món d’homes on el coneixement científic sempre s’ha desenvolupat des de una perspectiva masculina i que ha exclòs les experiències i aportacions de les dones. Aquesta exclusió es simptomàtica de les grans desigualtats que han patit i pateixen les dones en les societats patriarcals.

 

18 de novembre 2013

"Àgora" al Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent

Aquesta setmana, avui dilluns 18, demà 19 i dimecres, 20 de novembre, a les 19.45h i les 22.15h es projectarà, als Cinemes Alexandra, la pel·lícula Àgora en el marc del Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent.






De què va? Ambientada a la ciutat d’Alexandria al segle IV aC, a les acaballes de l’Imperi Romà, Àgora narra la inestabilitat política i els conflictes socials protagonitzats per les lluites religioses entre les diverses  comunitats de la ciutat. Les sectes més radicals del cristianisme s’oposen a la cultura clàssica pagana i la consideren una ofensa contra el Déu cristià, que consideren únic déu veritable i creador del cosmos. Hipàtia, una de les científiques i filòsofes més prestigioses del Museu –institució dedicada a les especialitats de les 9 muses– s’oposarà a la violència dels totalitarismes fanàtics mitjançant la defensa del pensament crític i la filosofia, posicionament pel qual serà acusada d’impietat i condemnada.

Hipatia fou una filòsofa i mestra neoplatònica grega de l’Antiguitat Tardana. Nascuda a Egipte, tingué una importància molt destacada en els camps de l’astronomia, tot millorant els astrolabis, cartografiant cossos celestes i creant un planisferi, així com també en les matemàtiques, fonamentalment en geometria i àlgebra. Gràcies al seu talent va aconseguir ser membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria, mantenint-se fidel al paganisme en un moment en què el catolicisme cada cop tenia més força. Malauradament no conservem cap de les obres que escrigué, però en tenim constància a través dels seus deixebles i és que ja des de dates molt antigues conservem nombrosos escrits on se la pren en consideració. D’aquesta manera es va convertir en una figura molt present ja en el s.VI en els textos del filòsof pagà Damasci, igual que també durant l’Edat Mitjana escrigué sobre ella Nicèfor Gregoras i fou molt considerada per part dels jansenistes. Durant l’època de la Il·lustració també fou mencionada per part de Voltaire i Diderot, però fou al s. XIX i durant el Romanticisme quan esdevingué un mite literari, donant lloc a diversos poemes sobre la seva figura i inaugurant un interès literari per aquest personatge que perdurarà fins als nostres dies. Així doncs s’han escrit nombroses novel·les i relats sobre la seva figura, d’igual manera que també hi ha dues importants revistes feministes que prenen el seu nom com a títol, tal és el cas de Hypatia: Feminist Studies (Atenes, des de 1984) i de Hypathia: A Journal of Feminist Philosophy (Indiana University Press, des de 1986).

Fou per tant una dona que es constituí en una autoritat filosòfica i pedagògica en un context en què el saber tenia una gran importància, fent-se un lloc en el Museu d’Alexandria, espai que formava part del gran palau on residia la família dels Ptolomeus i constituït com un santuari consagrat a les muses. De fet es tracta de l’establiment científic més antic del món i tenia diferents àmbits consagrats a les diverses àrees del saber, essent també residència amb habitacions pels savis i estudiosos, contenint també la cèlebre biblioteca d’Alexandria.

Per tant, cal considerar a Hipàtia com una figura de gran rellevància en un societat en què si bé la cultura hi tenia un paper fonamental, també la inestabilitat era una constant present i constitutiva d’aquest context.

Així doncs podem concloure dient que el film ens mostra la història d’una dona que gràcies al seu talent tingué un paper fonamental en l’estudi de nombrosos àmbits científics i que al mateix temps va ser capaç de fer-se un lloc en el camp de les ciències, passant a la història com una de les més rellevants figures intel·lectuals de l’Antiguitat Tardana.

Direcció: Alejandro Amenábar
Guió: Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Fotografia: Sabih Jiménez
Muntatge: Nacho Ruiz Capillas
Intèrprets: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac,
Ashraf Barhom
Producció: Espanya, 2009
Durada: 125 minuts
VOSE

17 d’octubre 2013

"La Fuente de las Mujeres" al Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent

La setmana que ve, els dies 21, 22 i 23 d'octubre, a les 19.45h i les 22.15h es projectarà, als Cinemes Alexandra, la pel·lícula La Fuente de las Mujeres en el marc del Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent.

De què va? Doncs, davant la desatenció dels dirigents del poble a les exigències de millora de la qualitat de vida, les dones d’aquesta comunitat magrebina convoquen una vaga de sexe a partir de la qual es posarà de relleu el poder i la fermesa femenines, així com també la seva capacitat estratègica en la cerca de solucions no violentes per resoldre els conflictes.



El film mostra el talent de les dones  per tal de cercar alternatives que permetin resoldre conflictes, en aquest cas proposant una forma de pressió que pretén solucionar un problema que afecta a tota la comunitat i que té a veure amb una de les necessitats més bàsiques: l’obtenció de l’aigua. Segons declarà el propi director, decidí realitzar aquest film un cop s’assabentà de que a Turquia les dones havien fet una vaga de sexe pel mateix motiu que presenta el film, de manera que partí d’aquest fet per tal de desenvolupar una història més complexa amb uns personatges ficticis i les seves situacions particulars. Malgrat aquest sigui el referent directe, el punt de partida de les vagues de sexe cal anar a buscar-lo a l’obra Lysistrata d’Aristòfanes, on en aquest cas la vaga es produeix en el context de la guerra contra Esparta.

Ja no en l’àmbit literari sinó en la pròpia història, s’ha produït en diverses ocasions aquest tipus de forma de pressió especial, entre les quals recentment podem destacar la de Libèria (2003) per tal de posar fi a la segona guerra liberina; la de Colòmbia (2006) amb l’objectiu d’aturar la violència entre les bandes, i també d’aquest país, la de 2011 que volia aconseguir la construcció d’una carretera que unís el poble de Barbacoas amb la infraestructura viària de Colombia; la de Kènia (2009), que tenia el propòsit d’aconseguir un acord entre diferents polítics enfrontats; la de Turquia (2009) pel mateix tema de l’aigua que exposa el film; la de Bèlgica (2011), que pretenia insistir en la formació d’un nou govern; la de Filipines (2011), que desitjava aturar la violència entre dos pobles; o la de Togo (2012), que tenia com a objectiu aconseguir la dimissió del president del país.

Aquest film de Radu Mihaileanu planteja aquest tema com a element principal de la història, però també tracta d’altres qüestions rellevants en relació a la situació de les dones en el sí d’una societat islàmica en un poble rural: la pròpia condició femenina, la violència conjugal, la importància de l’educació, la interpretació de l’Alcorà, la virginitat abans del matrimoni, els matrimonis acordats o la contracepció. Així doncs el film posa de manifest la capacitat d’un col·lectiu en la cerca de mesures i estratègies a partir de propostes de resistència que gràcies a la seva intensitat permeten posar de relleu problemes que sovint queden amagats o no són destacats.

Direcció: Radu Mihaileanu
Guió: Radu Mihaileanu, Alain-Michel Blanc
Fotografia: Glynn Speeckaert
Intèrprets: Hafsia Herzi, Leila Bekhti, Zinedine Soualem,
Sabrina Ouazani, Malek Akhmiss.
Producció: França-Bèlgica-Itàlia, 2011
Durada: 136 minuts
VOSE

18 de setembre 2013

Cicle de Cinema D: La Força del Talent


Us convidem a participar al nou Cicle de Cinema D Barcelona: La Força del Talent, organitzat per la Regidoria de Dona i Drets Civils, que suposa la creació d'una programació estable als Cinemes Alexandra.

El Cicle recull un seguit de llargmetratges que comparteixen el mateix motiu central: la posada en escena del talent femení i la seva força en l'avenç de la humanitat. El Cicle es durà a terme d'octubre a desembre, en col·laboració dels Cinemes Alexandra, Rambla Catalunya 90, amb la projecció dels films següents:

- La fuente de las mujeres de Radu Mihailneanu (21,22 i 23 d'octubre)
- Agora de Alejandro Amenábar (18,19 i 20 de novembre)
- Visión: La historia de Hildegarda de Bingen de Margarethe von Trotta (16,17 i 18 de desembre)

Horari de les projeccions: 19,45 i 22,15 hores.

 

13 de setembre 2013

Trailer del documental "Conxita Badia no existeix"

Com segurament moltes de vosaltres ja sabreu, dimarts que ve dia 17 de setembre inaugurem el Cicle de Cinema D, La Força del Talent, a la Plaça de les Dones del 36 de Gràcia. Us deixem amb el trailer del documental "Conxita Badia no existeix", de la seva besnéta Eulàlia Domènech, en el que la directora restitueix la memòria de la cantant lírica Conxita Badia, tot elaborant un retrat humà i artístic de la dona que inspirà a mestres com Pau Casals, que fou mestra de Montserrat Caballé i que va marcar profundament músics, compositors, crítics i poetes de la seva època. 

03 d’abril 2013

Enquesta europea sobre violència masclista: primers resultats.

L'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Euroepa (FRA) està duent a terme una enquesta europea sobre violència de gènere contra les dones amb l'objectiu d'obtenir, per primera vegada, dades comparables sobre les experiències de les dones en situació de violència en els 27 Estats membres de la UE i Croàcia. De fet, és l'estudi d'àmbit multinacional més important en aquest àmbit. Tot i que els resultats de l'enquesta es troben en procés d'anàlisi, la FRA revela algunes dades que il·lustren la magnitud i la gravetat del fenòmen. Així, i per exemple, quatre de cada cinc dones en situació de violència de gènere no s'adreça a cap servei d'atenció després d'agressions de caràcter greu. En aquest sentit, es posa de relleu com la veritable magnitud de la violència masclista roman oculta. A banda, altres resultats que ja s'han avançat són els següents:

• Dues de cada cinc dones no tenien coneixement de les lleis o dels serveis existents per a la seva protecció en casos de violència. 
• Més de tres de cada quatre dones pensen que la violència contra la dona és comuna al seu país.
• Aproximadament la meitat de les dones que van indicar que havien evitat trobar-se en determinades tant en l'àmbit públic com privat per por a ser agredides física o sexualment.
• Algunes formes emergents d'assetjament sexual, a través de les noves tecnologies i mitjans de comunicació, afecten a les dones joves en particular. Aquestes formes d'assetjament cibernètic inclouen la recepció de correus electrònics ofensius i sexualment explícits, missatges SMS o missatges a les xarxes socials.

Els resultats de l'enquesta estaran disponibles entre 2013 i 2014 a la pàgina web de la FRA a través d'una sèrie d'informes específics.

15 de març 2013

La situació de les dones en els mitjans d'EEUU 2013

24 de desembre 2012

Ivan Miró: "Sense les dones, el moviment obrer de consum no hagués existit"

Xerrada: Les dones en el cooperativisme obrer de consum. L'experiència de l'Agrupació Femenina i de Propaganda Cooperatista (1931-1939) a càrrec d'Ivan Miró de La Ciutat Invisible.




Les dones van patir una "doble invisibilització" en la pressa de decisions del món cooperativista català. Entre 1870 i 1930, aproximadament,  no apareix cap rastre d'elles als arxius; tampoc als llibres de registre. No podien ser sòcies, només les vídues. Pel sociòleg i estudiós del moviment cooperativista a Catalunya, Ivan Miró, de La Ciutat Invisible, "és una contradicció flagrant que, de no canviar-se, hagués portat al fracàs al moviment cooperatiu". I és que van ser les dones les que van articular la quotidianitat de les cooperatives obreres de consum.
Aquests espais comptaven amb polítiques socials autogestionades. A través del propi consum dels seus membres, donant sentit al projecte, però també amb les caixes de resistència, jubilacions, escoles de mutualitat. Eren projectes col·lectius, tal i com el president Lluis Companys va reconèixer per Decret. Les primeres lleis sobre cooperativisme a Catalunya van arribar amb la República. Abans de la Guerra Civil, 380.000 persones a Catalunya estaven associades a cooperatives. "A partir de 1939 va haver una gran amnèsia en les formes d'autoorganització de les classes populars", explica Miró.

Dones clau

 

Micaela Chalmeta: Socialista, feminista, anticlerical. Va participar a diferents moviments. Obrera industrial que parlava francès i anglès, altres dones de la seva família, Empar Coloma i Marina Ginestà, també van estar vinculades al cooperativisme. Chalmeta mai va tenir cap responsabilitat orgànica dins les cooperatives. Tot i no ser-ne sòcia de cap cooperativa (vinculada, primer com a dona i després com a mare) sí és considerada una gran "inspiradora" del moviments, considera Iván Miró.
Balbina Pi: Anarcosindicalista. L'any 1913 va estar vinculada a conferències fetes només per a dones, així com una vaga femenina. Després de la Primera Guerra Mundial, va escriure sobre com les dones eren capaces de fer qualsevol cosa, ja que ho havien demostrat en temps de conflicte bèl·lic.

El sociòleg i historiador del moviments cooperativista a Catalunya, també en va destacar durant la seva intervenció al CIRD a Regina de Lamo, que va estar relacionada amb el Congrés de Cooperatives de 1921 i va escriure un manual sobre què significava ser cooperativista, i Àngela Graupera, llibertària.

Tot i que alguns homes com en Joan Rovira van defensar a mitjans dels anys vint que dones fossin companyes a les cooperatives, no va ser fins l'any 1931 -i en temps de República-  que es va donar un ambient jurídic i social que donava poder a les dones. La Moral va ser la primera agrupació de dones, creada a Badalona. Des d'allà es van crear molts nuclis de dones cooperatives a diferents llocs de Catalunya en poc més d'un any. Algunes van intentar transcendir de Catalunya, sense massa èxit. "El feminisme no era un corpus ideològic propi en el món obrer, sí la lluita per uns drets", diu Miró. La cooperativa Flor de Maig (1929), que era la més gran del moment, va reconèixer els drets de les dones. Un altre exemple d'apoderament és la primera empresa femenina autogestionada: una camiseria.
La Guerra Civil va frenar tot el moviment cooperativista. També, en part, l'emancipació de les dones. Durant el conflicte, el paper de la dona va ser clau en tasques de cura de ferits i orfes i en la recaptació de fons. I abans i després, les dones van ajudar a l'autogestió obrera i a generar solidaritat social. Una lluita política de les dones per reclamar els seus drets que va ser clau.

Actualment Catalunya compta amb unes 4000 cooperatives.

Yolanda Viñals (CIRD)
 

18 de desembre 2012

Mercedes Larrañaga: "El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi"

Cicle de conferències 'Crisi econòmica amb perspectiva de gènere'

Des de fa mesos el CIRD ha fet una aposta per treballar amb visió de gènere la crisi econòmica que ens afecta. En el marc del curs sobre Economia amb perspectiva de gènere. Com sortir-nos col·lectivament de la crisi es van organitzar tres conferències obertes al públic per posar bases, aclarir i parlar entorn a l'actual situació econòmica des d'una visió de gènere. Les diferents sessions es van dur a terme el 10, 17 i 24 d'octubre.

Us oferim un resum de la intervenció de Mercedes Larrañaga (Universitat del País Basc).


"El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi"

Conferència 'Análisis de la crisis desde un enfoque de género'
L'acadèmica Mercedes Larrañaga contextualitza la situació actual dient que des de la dècada dels anys setanta hi ha hagut grans crisis financeres, "però aquestes sempre han afectat als països del sud i els del nord, els rics, creien que estaven lliures de patir-ne". Estats Units, el país més ric, va caure en la crisi a finals de l'any 2007. Una forta crisi que s' estén a diferents països considerats rics i que es trasllada a l'economia real: béns i serveis no financers, afectant a moltes empreses i provocant alt índex d'atur.

El deute dels rics

L'actual crisi ha passat a ser deute, generant un augment molt considerable de les desigualtats. "Aquesta crisi és conseqüència d'una progressiva financiarització de l'economia. Les finances són molt especulatives. Hi ha hagut una gran enginyeria financera i molta creativitat, quelcom que hauria de ser prohibit", considera Larrañaga. I afirma que "encara ara, no sabem quants diners s'han donat per rescatar a les entitats financeres".
En xifres, Larrañaga apunta que hi ha hagut una pèrdua de la capacitat adquisitiva del 12%. "Sembla que cal fer créixer el PIB per augmentar el consum, són mesures keynesianes. I la pujada de l'IVA no és una mesura progressista, ja que les persones que menys guanyen són les més perjudicades". Per l'acadèmica ha nascut un nou mite: disciplina fiscal. "S'aprofita la crisi per disminuir l'Estat del Benestar. Quelcom que s'intenta fer des dels anys 80. Possiblement no hi haurà marxa enrere".
Entre d'altres, Mercedes Larrañaga responsabilitza de la crisi a les entitats financeres; responsables polítics i econòmics; agències de qualificació, que en part van considerar que les finances s'autoregulen, sent una dona qui ho va qüestionar sense èxit per part de la resta de membres; FMI (Fons Monetari Internacional) i la constant vigilància sobre països del Sud, oblidant-se del què feien els del Nord.

Les dones, primeres perjudicades

Els resultats i conseqüències de la crisi vers les dones ha estat un augment de dos aspectes més habituals en el sector laboral femení i que reforcen la precarietat laboral: la temporalitat dels contractes i la parcialitat de les jornades. Larrañaga diu que les dones estan menys protegides alhora de percebre el subsidi d'atur, ja que un 15,6% cotitzen menys que els homes. A més, segons els estudis, hi ha hagut un augment de dones que no treballaven fora de casa (amas de casa) al mercat laboral. "S'ha accelerat entre dones de més de 50 anys, la qual cosa ens assegura que engreixaran les xifres de precarietat laboral". A més, també cal tenir present la sobrecàrrega de feina i responsabilitats que en molts casos estan patint les dones afectades per pèrdua adquisitiva, assumint tasques de cura de familiars i feines de casa. Aquestes tasques s'havien externalitzat i ara, amb la crisi i/o pèrdua de feina, tornen a fer-les les dones de la família. I, a més, són feines que perden les dones que normalment les duien a terme. Unes tasques que, en gran part, són economia informal (submergida). Segons Larrañaga, a Europa és on més economia informal hi ha i es concentra en la construcció i en el treball domèstic.
D'altra banda, la professora de la Universitat del País Basc afirma que les retallades en els serveis públics i els drets laborals del personal que treballa a l'Administració Pública afectaran més a les dones, ja que el 59% dels treballadors en aquest sector són dones. "Tradicionalment, ha estat un refugi laboral per a les dones".

Oportunitats i solucions

La ponent Mercedes Larrañaga,durant la seva conferència organitzada pel CIRD, va donar la seva opinió sobre com reconduir la situació. Per ella, caldria "desfinanciaritzar l'economia; simplificar el món de les finances i prohibir els paradisos fiscals". I va assenyalar que no s'està qüestionant cap tipologia de creixement econòmic. "El PIB (Producte Interior Brut) no discrimina. Tant pot generar armes com medicament. Ningú qüestiona si l'objectiu és créixer i que interessa créixer. Per la dreta no hi ha límits i aquesta crisi els està permetent dur a terme les idees que feia temps que intentaven. El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi".


Al canal Youtube del CIRD pots consultar un resum de les darreres activitats dedicades a crisi econòmica i perspectiva de gènere organitzades pel CIRD.

Yolanda Viñals (CIRD)



01 de juny 2012

Cicle Dones i tecnologia al CIRD





Per a explorar la bretxa digital de gènere en temes tecnològics, el Centre d’informació i Recursos per a les Dones (CIRD), va desenvolupar un cicle de quatre xerrades-col·loqui anomenat “Dones i Tecnologia” entre novembre de 2011 i febrer de 2012.


08 de maig 2012

Cicle de Xerrades Col·loqui sobre Noves Maternitats

Us recordem que aquest dijous, 10 de maig, es farà al CIRD, una xerrada-col·loqui: La maternitat subrogada, ventes de lloguer i els seus efectes en els cossos de les dones.

A càrrec de l'antropòloga i professora de la UAB, Diana Marre i d'Anna Moreno del Grup Interuniversitari COPOLIS i de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

19 d’abril 2012

Cicle de Xerrades Col·loqui: Noves formes d'exercir la maternitat i l'opció de no ser mare


La primera xerrada d'aquest cicle de col·loquis, serà el proper dijous, 26 d'abril, 18 h

Xerrada-Col·loqui: Noves maternitats i adopcions nacionals i transnacionals
A càrrec de Beatriz San Román, membre del grup de recerca i acció AFIN i del Departament de Psicologia Social de la UAB.

Dimecres, 2 de maig, 18 h

Xerrada-Col·loqui: Reproducció assistida per a dones soles i per a parelles del mateix sexe
A càrrec d'Itziar de Lecuona de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB i de Gloria Fortún, presidenta de Galehi, Associació de famílies LGTB.

Dijous, 10 de maig

Xerrada-Col·loqui: La maternitat subrogada, ventes de lloguer i els seus efectes en els cossos de les dones
A càrrec de l'antropòloga i professora de la UAB, Diana Marre i d'Anna Moreno del Grup Interuniversitari COPOLIS i de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

Divendres, 25 de maig

Inauguració de l'exposició "No ma" i xerrada col·loqui: L'opció de no ser mare
A càrrec de la fotògrafa, especialitzada en antropologia, Laura Cuch. Es presentarà l'exposició fotogràfica que presenta a algunes dones que no han volgut ser mares.

L'exposició romandrà oberta des de 21 de maig fins divendres 8 de juny.

CIRD (Camèlies, 36-38)

Veure el contingut complet d'aquest cicle

Regala una rosa solidària per Sant Jordi

Com és tradició, Sant Jordi és un dia ple de roses per tot arreu. Per això, la plataforma Living the City està impulsant per aquest 23 d’abril una acció diferent: la venda d’una Rosa Solidària. Els beneficis seran destinats a projectes d’apoderament de dones “d’ONU MUJERES”.

La Rosa Solidària consisteix en una agulla per posar-se sobre la roba en forma de Rosa. Els beneficis de les vendes aniran destinats a l’organització “ONU MUJERES”, que vetlla per la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones a tot el món. La venta ja està oberta a través de la pàgina web de Living the City, que constitueix una plataforma d’oci, experiències i networking dirigit a les dones.

Encarrega una Rosa Solidària

03 d’abril 2012

Campanya per a visibilitar efectes sobre les dones de les accions contra la droga a Iberoamèrica

Per a visibilitzar que la guerra contra les drogues té efectes directes sobre les dones, s'està portant a terme una iniciativa en la que participen més de cinquanta ONG a Iberoamèrica, de cara a la pròxima "Cumbre de las Américas".

Per això, s'ha fet un pronunciament per a enviar a les diferents cancelleries, considerant que almenys alguns governs (com Colòmbia, Bolívia i Guatemala) són promotors de debatre respecte d'altres vies per a regular el comerç de drogues -incloent la legalització- i alguns altres (Costa Rica i Panamà) s'han mostrat disposats a fer-lo. Aquest pronunciament es farà arribar als governs dels països que participaran del pròxim Cim que es realitzarà el 14 i 15 d'abril pròxims, a Cartagena, Colòmbia.
És, per descomptat, un gest simbòlic i principalment polític, que permet començar a plantejar noves possibilitats per a assolir detenir la violència en part important de Llatinoamèrica, afectant de manera encara més greu a les dones.

La iniciativa està oberta per a adherir on-line i la poden subscriure tant organitzacions com persones a títol individual:

http://www.peticiones24.com/pronunciamiento_cumbre_de_las_americas

30 de març 2012

Madrid: Proyección NIC "Un futuro de cuidado"

El jueves 18 de junio se proyecta el Noticiero InterCultural "Un futuro de cuidado" en el ciclo de cine y coloquios "Hablemos de hombres: ¿y tú qué dices...?"organizado por el colectivo Stop Machismo. En el café El Hombre Moderno, calle del Pez nº 2, Madrid. A las 19h 30.

“En el año 2007 el 84% de las personas responsables del cuidado de la vida humana, eran mujeres. Ningún espejo reflejaba esta realidad. El valor de las cosas se lo daba su precio. El 8 de Marzo de 2007, con la “Huelga de Cuidados”, todo cambió”. Así comienza este vídeo de ficción que imagina cómo sería la vida en Madrid (España) en el año 2017 si la tarea de cuidar y cuidarse fuera una responsabilidad compartida entre hombres y mujeres.

Más información en: Acsur-Las Segovias

23 de març 2012

La Reforma Laboral impide la aplicación de la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres

En el 5º aniversario de la promulgación de la Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres afrontamos una grave amenaza para su cumplimiento, derivada de una Reforma Laboral discriminatoria por razón de sexo que impide la aplicación de la acción positiva, con carácter transversal, a todos los componentes del empleo, mediante la negociación colectiva de medidas y planes de igualdad, como garantiza la LOIEHM en vigor. Así lo plantea CC.OO.

La actual Reforma Laboral rompe el principio constitucional del igualdad ante la ley, que exige introducir medidas que superando la igualdad formal aseguren la igualdad real (art. 9 y 14 de la Constitución Española).

No sólo no introduce medidas para asegurar la igualdad de oportunidades y la igualdad efectiva de mujeres y hombres, sino que integra otras que resultan restrictivas de derechos regulados por la Ley 3/2007, de 22 de marzo, la Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres (LOIEMH).
Hasta ahora, esta Ley, hoy amenazada, ha permitido avances importantes en el ámbito laboral, mediante la aplicación de la acción positiva a partir de la negociación de planes y medidas de igualdad en la Negociación Colectiva, así como otros avances en representación equilibrada de mujeres y hombres en la vida política, social y laboral.

Así, por ejemplo, el Título I de la LOIEMH determina que “el principio de igualdad de trato entre mujeres y hombres supone la ausencia de toda discriminación, directa o indirecta, por razón de sexo, y especialmente, las derivadas de la maternidad, la asunción de obligaciones y el estado civil, y establece que los Poderes Públicos adoptarán medidas específicas) a favor de las mujeres para corregir las situaciones patentes de desigualdad de hecho respecto de los hombres” (acciones positivas).

La Reforma Laboral del gobierno del PP tiene un impacto negativo en las condiciones laborales de las trabajadoras y trabajadores y conduce a un agravamiento de las desigualdades laborales y sociales entre mujeres y hombres.

Encierra efectos negativos para el conjunto de la población trabajadora, pero en especial para las mujeres, debido a la situación desigual de hombres y mujeres en el mercado de trabajo y, por tanto, al especial impacto en las trabajadoras de las medidas de flexibilidad unilateral de las condiciones laborales, del descuelgue de las empresas del convenio colectivo, de la contratación temporal, de la jornada a tiempo parcial, de la formación, del despido y de los derechos de conciliación, medidas todas que atentan contra el principio constitucional de igualdad y no discriminación por razón de sexo, y que de manera implícita conducen al incumplimiento e inaplicación de la LOIEMH.
Veure AmecoPress

Oberta la convocatòria pel "Vídeo del Minut"

Trama convoca a una nova edició del "Vídeo del Minut", una invitació a totes les dones perquè expressin en format audiovisual diversos aspectes de la realitat. La convocatòria del 2012 és desenvolupar un vídeo sobre el tema de "La Revolució".

Aquesta proposta és un projecte col·lectiu composat per filmacions d'un minut de durada, realitzades en un pla seqüència i concebudes sota un mateix tema. El film col·lectiu resultant es projectarà en la 20a edició de la Mostra internacional de films de dons de Barcelona que tindrà lloc del 7 al 17 de juny de 2012.
Els objectius són facilitar l'emergència i visibilitat de la mirada femenina i crear un arxiu audiovisual que reuneixi la visió de les dones sobre diferents aspectes de la realitat.

Les condicions per a participar són estar realitzades per dones, sense limitacions d'edat ni nacionalitat,cenyir-se al tema proposat en la convocatòria, la durada haurà de ser d'un minut, realitzades en un pla seqüència, incloure un plànol, afegit al final, on figuri el nom i el lloc de residència de cada autora, en cada obra que es presenti. S'ha de lliurar una còpia en format Mini DV o DVD (en un arxiu AVI).

TRAMA és una Coordinadora de mostres i festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones.

22 de març 2012

L'Ajuntament de Barcelona crearà la Comissió de la Igualtat per a la Dona a la Guàrdia Urbana

Actualment la Guàrdia Urbana de Barcelona compta amb 267 dones el que suposa un 9,40% del total d'efectius amb els quals compta el cos.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern per a la creació de la Comissió per a la Igualtat de la dona a la Guàrdia Urbana (CID-GUB). La mesura s'emmarca en l'aposta del govern municipal per convertir a la Guàrdia Urbana de Barcelona en una policia moderna de proximitat i vocació de servei als ciutadans, que sigui alhora un fidel reflex de la societat actual, en la qual la dona cada vegada assumeix un paper més rellevant en tots els àmbits de l'activitat empresarial, institucional i associativa.

La nova Comissió de la Igualtat per a la Dona té com a objectiu promoure la incorporació de la dona a la Guàrdia Urbana i millorar la promoció interna a l'interior del cos

Les primeres dones que es van entrar a la Guàrdia Urbana de Barcelona ho van fer l'any 1979, quan amb la promoció número 45 es van incorporar 20 guàrdies al cos de policia barceloní. A dia d'avui, 33 anys més tard, 267 dones integren la Guàrdia Urbana, el que suposa un 9,40% del total d'efectius amb els quals compta el cos.

En l'anàlisi de la integració d'aquestes 267 dones en les diferents escales de la Guàrdia Urbana la presència femenina continua essent baixa.

Per tot això l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb el Marc Estratègic 2012-2015 i amb el Pla d'Igualtat preveu un eix prioritari destinat a promoure la igualtat entre homes i dones, i que es vol que incideixi especialment en la Guàrdia Urbana. La mesura té com a objectiu integrar la dona al cos, i adequar-lo a la realitat demogràfica i social de la ciutat, amb la voluntat d'assolir una policia moderna i pròxima als ciutadans.

La comissió tindrà les següents funcions:

a).- Identificació i diagnosi dels aspectes organitzatius, els processos interns, la gestió i provisió dels recursos humans, la comunicació interna i externa, les condicions de treball i l'anàlisi de la presència de dones i homes en els diferents llocs de treball.

b).- Proposar mesures que incentivin, motivin i afavoreixin la incorporació, la permanència, i el desenvolupament de les dones al cos de la Guàrdia Urbana.

c).- Promoure una presència equilibrada de dones i homes en tots els llocs de treball que integren les diferents escales i categories i en tots els nivells de responsabilitat del cos.

d).- Elaborar un catàleg de bones pràctiques sobre diferents metodologies i accions per tal d'implementar la igualtat d'oportunitats a la Guàrdia Urbana.

La Comissió estarà integrada per persones responsables de diferents àmbits municipals amb incidència en les polítiques de personal, així com dones representants de les diferents escales i categories del cos de la Guàrdia Urbana.

Els primers objectius de la Comissió seran els següents.

 Promoure un increment substancial del nombre de dones candidates a les proves de selecció per a les properes convocatòries d'accés a la categoria de guàrdia.

 Promoure un increment de dones que es presentin a la convocatòria de promoció interna a la categoria de caporales.

 Identificar les problemàtiques associades als processos de promoció interna a les escales Intermèdia, Executiva i Superior per tal d'afavorir una major presència de dones en consonància a la representació de dones en el conjunt del cos.

 Elaborar un catàleg de bones pràctiques per impulsar el desenvolupament de les dones en els diferents llocs de treball del cos.

 Estudiar quina és la situació actual de les dones al cos de la Guàrdia Urbana, i la seva perspectiva en relació al Pla d'Igualtat de l'Ajuntament.

19 de març 2012

Una plataforma que reivindica igualar els permisos de paternitat i maternitat es presenta a Barcelona

La plataforma PPIINA promou una paternitat responsable a partir d'igualar els permisos de paternitat i maternitat tant en cas de naixement com d'adopció.

La Plataforma de permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció (PPIINA), nascuda en l'àmbit estatal en 2005, es presenta ara a Barcelona, en el marc de la taula rodona "Pares i mares, per la cura compartida", organitzada per l'associació Homes Igualitaris.

La PPIINA reivindica la igualació en durada dels permisos de paternitat i de maternitat per fer possible que els dos progenitors tinguin una relació estreta amb les criatures des del naixement.

En el marc del "Dia del pare igualitari, per una paternitat responsable i la cura compartida" s'han realitzat tres actes a Barcelona a càrrec d'Homes Igualitaris. El passat 14 de març va tenir lloc la xerrada-taller "Què guanyen els homes quan s'impliquen en la criança?" i 18 de març es va desenvolupar en el centre de Barcelona una Gimcana dels pares cuidadors.

El "Dia del pare igualitari" es du a terme en el marc d'una campanya conjunta d'àmbit estatal de les organitzacions d'homes per la igualtat i diverses entitats feministes.

Més informació a Homesigualitaris i a Ahige