Les polítíques dels usos del temps social

Les dones som unes expertes en organitzar-nos el temps. Són tantes les tasques que hem de fer al llarg del dia que ja estem ben acostumades a planificar per aprofitar al màxim el nostre temps. Doncs bé, alguns governs regionals i locals del centre i sud d’Europa com també d’Espanya i Catalunya estan impulsant polítiques públiques del temps per desenvolupar un millor ús del temps social, tant a l’administració com en termes de convivència a la ciutat. Volem posar com a exemple l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona que ha estat recolzada pel premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz i que ja fa un temps està implementat programes en aquesta direcció a travésde la Regidoria “Nous usos socials del temps”.

La reflexió ha estat prou assenyada, davant les noves realitats socials i necessitats de conciliar temps personal, familiar i laboral, que fa necessari posar en marxa mecanismes que les puguin analitzar i confrontar amb d’altres realitats similars, de manera que es puguin posar en funcionament fórmules innovadores per sensibilitzar el conjunt de la ciutadania i potenciar actuacions que donin una resposta, el més acurada possible, a la realitat quotidiana de les persones.

Des de la Regidoria d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona es parteix de la base que el temps de les persones és un nou dret de ciutadania, des d’on s’aposta pel foment d’aquest nou model d’articulació empresarial, competitiu, inclusiu i de progrés que reverteix en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i el benestar de la societat en general.

Un dels eixos estratègics d’aquest programa és precisament posar les TIC al servei de les persones, tant per gestionar més i millor el coneixement com per anar transformant la cultura “de la presència” en la cultura de l’eficiència, de manera que l’ús de les TIC garanteix un benefici pel conjunt.

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten un ampli ventall de possibilitats i un notable estalvi de temps en molts sentits, en particular en les relacions entre la ciutadania i l’administració pública (tràmits i serveis no presencials). La gestió del coneixement, l’eficiència i l’autonomia telemàtica respecte al lloc de treball han pres una potent reconsideració vers el temps.

Així mateix, el temps i la seva gestió actuen com a factor de cohesió social i de paritat entre homes i dones, doncs les persones esdevenen la primera prioritat, tal i com s’expressa molt bé en aquesta presentació a la web usosdeltemps.cat

Us convidem a conèixer les mesures que s’estan impulsant des de l’Ajuntament de Barcelona, així com d’altres experiències d’altres ciutats catalanes.

Jornada al CIRD: Reflexionem sobre l’actualitat: La revolució de les dones a la Mediterrània

Al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) sota el títol "La revolució de les dones a la Mediterrània" volem promoure un espai de trobada on puguem reflexionar sobre el paper de les dones a les revoltes d’alguns països del sud de la mediterrània, si les reivindicacions de les dones s’estan sentint amb força i si els sistemes resultants d’aquestes revolucions suposaran un pas endavant en la lluita pels drets de les dones. Comptarem amb persones que coneixen d’aprop aquestes realitats i que ens ajudaran a emmarcar els debats que sorgeixin. La lluita de les dones arreu del món és la mateixa, la de construir una societat no opressiva per a les dones i amb ple reconeixement de drets.

Acte: Jornada: Reflexionem sobre l’actualitat: La revolució de les dones a la Mediterrània
Dia: Dijous, 14 d’abril 2011
Hora: 18 h
Lloc: CIRD. c/ Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona. Tel. 932 850 357
Més Informació: www.bcn.cat/dones

Conferenciants:

- El Kaissa ould Braham, llicenciada en anglès i amazic a Algèria.
- Yolanda Aixelà, investigadora de la Fundació Milà i Fontanals del CSIC.

El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) és un servei municipal que depèn de la Regidoria de Dones i Joventut i que té la finalitat de corregir les desigualtats de gènere a la nostra ciutat i garantir els drets de la ciutadania de les dones. Es defineix com un servei dirigit a totes les dones per donar resposta a les diferents demandes d'informació i assessorament i potenciar els processos d'autonomia, per desenvolupar i promoure la participació política i social de les dones.

La web 2.0 com a eina d’empoderament de les dones

Laura Seara, directora de l’Instituto de la Mujer d’Espanya aposta fort per la formació en l’ús de les TICs. La prova la tenim en la presentació que es va fer el passat 28 de març a la seu del Instituto de la Mujer on es va anunciar la realització de Tallers sobre TIC adreçats a dones responsables de comunicació de les organitzacions feministes i que tindran lloc els propers 5 i 12 d’abril.

Aquesta presentación va comptar amb la participación de dues dones expertes i referents en aquests temes, la Lourdes Muñoz, diputada integrant de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i d’Igualtat d’Oportunitats del Congrés de Diputats i, Monserrat Boix periodista, feminista i creadora de Mujeres en Red. Els tallers dirigits a dones iniciades en la navegació per internet van voler “arma” a les dones a través d’estratègies i coneixements varis per fer activisme a través de la xarxa i generar continguts propis.

Tant Muñoz, com Boix van donar importancia a diferentes conceptes: la importància que té Internet com a eina d’apoderament de les dones per tal de fer-les més visibles i la possibilitat de crear sinergies amb altres dones i conformar xarxes de col.laboració. Laura Seara, va comentar segons alguns estudis elaborats conjuntament amb la Universitat Complutense de Madrid i l’Instituto de la Mujer, que hi ha “una preocupant estadística entorn de la bretxes digitals de gènere respecte a les tecnologies de la informació

Aquests tallers están dins de les accions del pla d’acció per a la igualtat entre homes i dones en la societat de la informació, promogut per l’Institut i el Ministeri d’Indústria ja que, va indicar Seara, “tenim clar que les organitzacions de dones han de tenir més presència en internet i creiem que som capaces entre nosaltres de crear noves xarxes”.

A aquests tallers amb places limitades i amb una metodologia “absolutament pràctica” s’han convidat, en principi, a les dones encarregades de l’entorn comunicacional de les organitzacions feministes ja que es pretén fomentar i facilitar l’activisme a través del mitjà electrònic.

Per a Lourdes Muñoz, la realització d’aquests tallers és una oportunitat per conèixer internet “com a nou espai públic per l'empoderament de les dones” va afirmar en aquest sentit anar “allunyada de formar dones perquè consumeixin la informació acríticament o perquè es limitin a llegir el que uns altres publiquen” , amb la qual cosa la seva pretensió és formar a les dones en el maneig de les tecnologies de la informació a fi que siguin més actives en la utilització de les mateixes.

Per la seva banda, Monserrat Boix va parlar de la importància i característiques de cadascuna de les eines que ofereix la xarxa per a la difusió de la informació i l’activisme, amb especial èmfasi en els blogs i les xarxes socials, a partir de la seva experiència en diferents espais digitals de la seva creació i d’un recorregut per publicacions que van servir d’exemple per a la comprensió de la importància que actualment revesteix el bon maneig i aprofitament de la xarxa de xarxes.

Presentació de l'aplicació per a mòbils de Dones en Xarxa

Programa Respira BTV: Sobreviure al maltractament

Avui diumenge, 3 d’abril, a les 22.50 h a Barcelona Televisió

Aquesta setmana parlarem d’aquelles dones valentes que han sabut deixar enrere un passat difícil. Un passat marcat per la por i la pèrdua de la pròpia identitat vers un home que les ha maltractat. Dia rere dia descobrim en els mitjans la vivència d’aquestes dones. Sabem que existeixen i tothom rebutja la seva situació. Però realment coneixem a fons què vol dir ser maltractada? Però sobretot, coneixem les dificultats que aquestes dones enfronten quan decideixen dir prou?

Intentarem entendre tot aquest procés, i reconèixer els prejudicis que, a vegades, les envolten. Dones que són víctimes d’un individu que aconsegueix destruir la seva autoestima, allunyar-les del seu entorn més proper, culpabilitzar-les de la situació i avergonyir-se del que succeix de portes endins. Però per conèixer-les de veritat, és important parlar amb aquelles que han vist la llum. Que han lluitat per prioritzar la vida vers la por de viure amagades.

Felicitat Ocampo i MªCarmen Gómez ho han fet. Han sabut tancar les portes al patiment i refer les seves vides. Amb esforç, amb moments de dubtes i por. Però avui se senten orgulloses del camí escollit i només volen ajudar a dones que encara no han trobat prou forces per dir prou. També parlarem amb Flor Bellver, psicòloga clínica, així com també amb Begoña Odriozola, la nostra nova col·laboradora i reconeguda psicòloga, qui ens donarà un punt de vista més general.

Podeu veure el programa on hi col.labora el CIRD:

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=12492

I consultar el bloc del programa:

http://blog.btv.cat/respira

El Consejo de Estado apoya que se prohíban los anuncios de prostitución

Escrit per MÓNICA CEBERIO BELAZA

El Consejo de Estado considera plausible "prohibir" o, al menos, "limitar severamente" los anuncios de prostitución en la prensa. La institución, respondiendo a una consulta que realizó en mayo de 2010 la entonces ministra de Igualdad, Bibiana Aído, opina en su informe que las mujeres se convierten en estos anuncios en un "objeto de consumo", en "mercadería", y sufren "una desvalorización completa que pugna frontalmente con su dignidad como persona, que es incompatible con los bienes y valores jurídicos reconocidos en la Constitución y en las leyes". Recomienda, sin embargo, que la prohibición no se lleve a cabo a través del Código Penal; es decir, que la conducta no sea delito.

La autorregulación de los medios, según analiza el Consejo de Estado, "se ha mostrado insuficiente y baldía" y afirma que otras medidas administrativas blandas que pudieran llevarse a cabo, como limitar la publicidad institucional o las subvenciones públicas a todos aquellos medios que anuncien prostitución, podrían no ser suficientes. Después de acreditar la necesidad de que se adopten iniciativas más duras, el Consejo de Estado dedica parte de su informe a analizar cómo se podría articular jurídicamente esta prohibición o restricción severa de los anuncios de prostitución en los medios. En primer lugar, afirma que sería necesario que se aprobara una norma con rango de ley. Trata después la cuestión, jurídicamente controvertida, de si la publicidad forma parte del contenido de la libertad de expresión, derecho fundamental especialmente protegido en la Constitución, o de la libertad de empresa. Y concluye que, en cualquier caso, y sea lo que sea lo que se defienda sobre este punto, hace falta una ley para limitar la publicidad y que la restricción se justifique "objetivamente" por la "prevalencia de bienes, valores y derechos superiores garantizados por el ordenamiento".

¿Por qué se pueden prohibir los anuncios de prostitución? En primer lugar, porque su "carácter" hace que no deba promoverse la competencia o facilitarse la captación de clientes, según el informe del Consejo de Estado. En segundo lugar, porque esos anuncios pueden proteger actividades de proxenetas que sí están prohibidas por el Código Penal. También porque son "expresivos del rol de las mujeres como meras mercancías", incluso cuando no incluyen imágenes o textos vejatorios. Y, finalmente, porque así lo exigen las leyes de protección de menores, dado que "la prensa escrita, al menos la generalista, tiene una gran difusión en la sociedad en general" y su acceso no se restringe a los mayores de edad.

El informe se refiere también a la posibilidad de que la restricción o prohibición se centre en la prensa escrita. Considera que es conforme a derecho porque los diarios impresos generalistas "cuentan con una presencia relativamente amplia en la sociedad y un acceso fácil y masivo". Pero, en las consideraciones finales, recomienda que la medida se extienda a las televisiones, al menos durante horarios más amplios que los actualmente establecidos para protección de menores, y que se sopese algún tipo de limitación en Internet. Sobre la mejor fórmula para llevar a cabo la prohibición, el Consejo de Estado recomienda que se haga a través de una ley específica que determine exactamente qué se considera un anuncio de prostitución, y que incluya también los de teléfonos eróticos o videoclubs pornográficos.

Tuve hijos tarde para poder pagar una asistenta

ENTREVISTA: ALMUERZO CON... LONDA SCHIEBINGER de MARÍA R. SAHUQUILLO

Desde que Londa Schiebinger (Lincoln, Nebraska, 1952) llegó a la Universidad tuvo claro que era lo suyo. Primero como estudiante y después como profesora. "Decidí quedarme en la enseñanza porque se aprende cada día. Me encanta el conocimiento", dice. Se nota. Esta catedrática de Historia de la Ciencia de la Universidad de Stanford (EE UU) interroga curiosa sobre el pescado del menú del día: merluza. Su traducción al inglés -hake- no le dice nada. No hay problema, mejor probarla.

Con ese mismo espíritu se sumergió hace ya más de 30 años en la investigación del papel de las mujeres en la ciencia. "Pensaba centrarme en la filosofía, pero quería hacer algo distinto, y apenas hay datos sobre mujeres científicas", cuenta. ¿Son pocas o no las conocemos? "Las ha habido, y con logros inmensos, pero se las ha invisibilizado". Sus trabajos sobre ello le valieron a Schiebinger hace unos años el premio de investigación Alexander von Humboldt. Fue la primera mujer en ganarlo en Historia de la Ciencia.

Schiebinger no aliña la ensalada. Ni sal, ni aceite, ni vinagre. Nada. Come poco mientras conversa de que tampoco hoy las mujeres lo tienen fácil. El apoyo para fomentar su participación en la investigación aún es escaso y quedan muchos prejuicios, "incluso entre las mujeres", asegura. Las consecuencias de esta desigualdad no son solo teóricas. "Que no haya investigadoras resta su mirada sobre las cosas, distinta de la de los hombres". "No contar con la perspectiva de género en la investigación produce conclusiones sesgadas", sigue.

Deja a un lado la ensalada y escenifica sobre el mantel varios ejemplos de una realidad de la que hablará hoy en el Instituto Cervantes en Madrid: "Hasta hace poco los ensayos clínicos no siempre se hacían con mujeres y los efectos de los fármacos en ambos sexos no son los mismos", cuenta. "Otro ejemplo: el cinturón de seguridad de los coches no está diseñado pensando en la mujer, y menos en el impacto que puede tener un choque en una embarazada".

Llega la merluza. Schiebinger sonríe: "Tiene buena pinta. Nunca había probado este pescado", confirma. Come sin perder el hilo de su discurso. Tiene tres recetas para incrementar el número de mujeres en ciencia y tecnología: "Establecer programas específicos para ello, reformar las instituciones científicas y educativas para fomentar su participación, y superar los prejuicios a través del análisis de la perspectiva de género".

Schiebinger, consultora de la ONU y la Comisión Europea, está entusiasmada con la nueva ley de ciencia española, que pretende incluir la perspectiva de género en las investigaciones. "Si se desarrolla bien, puede convertirse en modelo para otros países".

Pero hacen falta otros apoyos para atraer a las mujeres a la investigación, como jornadas flexibles. "El Estado, las empresas o la Universidad deberían financiar el trabajo doméstico para que se concentraran en su trabajo, porque al final son siempre las mujeres quienes lo hacen", dice. Ella esperó a estar asentada profesionalmente y a que su esposo y ella ganasen suficiente para contratar ayuda doméstica, para tener hijos. "Por eso los tuve tarde", cuenta. Tiene dos, de 19 y 21 años. "Dos chicos. Uno lleva mi apellido y el otro el de mi esposo. Así lo acordamos antes de que nacieran y les encanta", ríe.