AOMI és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu possibilitar diverses línies d’orientació a les dones immigrants potenciant els seus projectes de vida amb eines de formació, capacitació, xerrades educatives i treball en xarxes socials.
CIRD
28 de febrer 2011
25 de febrer 2011
Michelle Bachelet pide fomentar la participación de las mujeres en las TIC
AmecoPress. Información para la igualdad
La directora ejecutiva de ONU Mujeres, Michelle Bachelet, inauguró ayer la sesión anual de la Comisión de la Condición Jurídica y Social de la Mujer dedicada este año al acceso y la participación de las mujeres y las niñas en la educación, la formación, la ciencia y la tecnología, que durará hasta el 4 de marzo.
En su intervención, Bachelet pidió impulsar la capacitación y a crear mayores oportunidades de empleo y emprendimiento para las mujeres en el ámbito de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC).
“Las mujeres están desafiando los estereotipos en el campo de las tecnologías de la información y la comunicación, además de exigir mayor participación en investigaciones y desarrollo en esa materia”, agregó Bachelet.
La ex presidenta también subrayó que los estereotipos son la raíz de la segregación ocupacional y deben ser abordados de forma sistemática, este punto será una de sus prioridades.
Asimismo, sugirió revisar los materiales educativos y fomentar la concienciación de los docentes, además de exponer a niños y niñas a modelos en empleos no tradicionales. Por tanto, eso significaría reconsiderar los materiales educativos en algunos países y sensibilizar a los docentes.
La Comisión de la Condición Jurídica y Social de la Mujer se reúne cada año para evaluar los avances en la igualdad de género y formular políticas concretas para promover el adelanto de la mujer en todo el mundo.
La agencia “ONU Mujeres” fue instituida para consolidar cuatro organismos de la ONU dedicados al progreso y bienestar de las mujeres. El organismo inició su trabajo en enero. En este sentido, Bachelet manifestó que la agencia aún está contratando personal y analizando sus recursos.
21 de febrer 2011
Tipificació de la violència mediàtica com a violència contra les dones
La presidenta de la Cort Suprema de Justícia (CSJ) de Nicaragua, Alba Luz Ramos, va defensar el 8 de febrer el projecte de llei contra la violència cap a la dona que, entre altres coses, sanciona amb multes als mitjans de comunicació que satiritzin a les dones.
La iniciativa de "Llei Integral Contra la Violència Cap a la Dona", presentada el divendres 4 de febrer al president de l'Assemblea Nacional per un grup de destacades dones representants de diverses institucions de l'Estat, "no atempta de cap manera contra la llibertat de premsa", va assegurar la doctora Ramos.
La magistrada va dir a periodistes que aquesta iniciativa, presentada davant el Congrés la setmana passada, estableix el delicte de violència mediàtica com un nou concepte que no està contemplat en el Codi Penal, per buscar "eradicar la violència contra la dona". Fins avui la violència contra les dones s'ha penalitzat en l'àmbit privat, és el que tradicionalment s'ha cridat "violència domèstica o "intrafamiliar". Però la nova llei normará els diversos tipus de violència (institucional, pública i privada) que d'alguna manera manifesten discriminació i desigualtat cap a la dona.
"La violència mediàtica és també una altra forma de violència pública, com la violència institucional, laboral, sexual o psicològica, perquè la Llei regula sobre la violència contra les dones en l'àmbit privat i en l'àmbit públic", va assenyalar. En ser preguntada sobre si el nou tipus penal de "violència mediàtica" significaria restriccions a l'exercici de la crítica periodística, Ramos es va referir a diverses situacions quotidianes en les quals els mitjans de comunicació exerceixen un tipus de violència contra la dona.
"Hem vist quan posen en la televisió les imatges de dones que es barallen unes amb altres en els veïnats, o certs titulars de vegades als diaris i als telenotícies on les dones que sofreixen violència són revictimitzades, tots hem sentit en les ràdios, vist en la televisió i llegit en els diaris aquests titulars morbosos; això és violència mediàtica contra la integritat de les dones", va dir la presidenta de la CSJ. Ramos va manifestar que "es descriu la violència contra la dona pel fet de ser dona i això està d'acord amb les declaracions de les Nacions Unides sobre la violència de gènere, que és aquella que s'exerceix sobre la dona pel fet de ser dona, o sigui que no és pel fet de ser funcionàries públiques, és pel fet de ser dona".
La llei integral contra la violència està adequada al marc regulatori dels drets humans reconegut en la Constitució, com la Declaració Universal dels Drets Humans. Igualment està elaborada d'acord amb totes les convencions subscrites per Nicaragua, com aquella per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i la convenció per prevenir, sancionar i eradicar la violència contra la dona, millor coneguda com la convenció de Belem Do Pará.
"Estem adequant la legislació a Convenis Internacionals de Drets Humans contra la violència contra la dona", segons la funcionària, qui va aclarir que el delicte de violència mediàtica se sanciona quan "es dóna cap a la dona pel fet de ser dona, no per ser funcionària pública". "Jo com a funcionària pública estic subjecta a les crítiques dels mitjans i això no és sancionable (segons el projecte de llei), però si algú utilitza titulars morbosos sobre la meva condició de dona o quan es publiquen titulars morbosos o denigrants per la meva condició de dona, llavors aquest tractament sí estem proposant que sigui sancionat", va explicar la doctora Ramos.
La titular de la Cort va insistir que el delicte de violència mediàtica és quan a través d'imatges o caricatures s'injuriïn a dones pel seu sexe, no per ser funcionària pública, "perquè allí s'està satiritzant la funció pública, no a la dona". En la violència mediàtica s'estableix que l'amo de mitjà de comunicació o periodista que, en l'exercici de la seva professió o ofici, "ofengui, injuriï, satirice, denigri a una dona pel fet de ser dona a través d'un mitjà de comunicació, serà sancionat amb una pena de 200 a 300 dies", segons la iniciativa de llei.
També haurà de fer públiques les seves disculpes pel mateix mitjà utilitzat per fer l'ofensa i amb la mateixa extensió de temps i espai, agrega aquest projecte de llei, presentat davant el Congrés per la CSJ. La iniciativa crea com a figura penal el "femicidi", com el delicte que comet l'home que doni mort a una dona com a resultat extrem de la violència.
També sanciona diversos tipus de violència: física, psicològica, sexual i patrimonial; així mateix tipifica el maltractament habitual com a delicte autònom i estableix la improcedència de la mediació en casos de violència. Almenys 89 dones van ser assassinades a Nicaragua l'any passat, 10 més que en 2009, pels seus esposos, nuvis, excompanys sentimentals, familiars o coneguts, segons xifres de la Xarxa de Dones Contra la Violència.
La iniciativa de "Llei Integral Contra la Violència Cap a la Dona", presentada el divendres 4 de febrer al president de l'Assemblea Nacional per un grup de destacades dones representants de diverses institucions de l'Estat, "no atempta de cap manera contra la llibertat de premsa", va assegurar la doctora Ramos.
La magistrada va dir a periodistes que aquesta iniciativa, presentada davant el Congrés la setmana passada, estableix el delicte de violència mediàtica com un nou concepte que no està contemplat en el Codi Penal, per buscar "eradicar la violència contra la dona". Fins avui la violència contra les dones s'ha penalitzat en l'àmbit privat, és el que tradicionalment s'ha cridat "violència domèstica o "intrafamiliar". Però la nova llei normará els diversos tipus de violència (institucional, pública i privada) que d'alguna manera manifesten discriminació i desigualtat cap a la dona.
"La violència mediàtica és també una altra forma de violència pública, com la violència institucional, laboral, sexual o psicològica, perquè la Llei regula sobre la violència contra les dones en l'àmbit privat i en l'àmbit públic", va assenyalar. En ser preguntada sobre si el nou tipus penal de "violència mediàtica" significaria restriccions a l'exercici de la crítica periodística, Ramos es va referir a diverses situacions quotidianes en les quals els mitjans de comunicació exerceixen un tipus de violència contra la dona.
"Hem vist quan posen en la televisió les imatges de dones que es barallen unes amb altres en els veïnats, o certs titulars de vegades als diaris i als telenotícies on les dones que sofreixen violència són revictimitzades, tots hem sentit en les ràdios, vist en la televisió i llegit en els diaris aquests titulars morbosos; això és violència mediàtica contra la integritat de les dones", va dir la presidenta de la CSJ. Ramos va manifestar que "es descriu la violència contra la dona pel fet de ser dona i això està d'acord amb les declaracions de les Nacions Unides sobre la violència de gènere, que és aquella que s'exerceix sobre la dona pel fet de ser dona, o sigui que no és pel fet de ser funcionàries públiques, és pel fet de ser dona".
La llei integral contra la violència està adequada al marc regulatori dels drets humans reconegut en la Constitució, com la Declaració Universal dels Drets Humans. Igualment està elaborada d'acord amb totes les convencions subscrites per Nicaragua, com aquella per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i la convenció per prevenir, sancionar i eradicar la violència contra la dona, millor coneguda com la convenció de Belem Do Pará.
"Estem adequant la legislació a Convenis Internacionals de Drets Humans contra la violència contra la dona", segons la funcionària, qui va aclarir que el delicte de violència mediàtica se sanciona quan "es dóna cap a la dona pel fet de ser dona, no per ser funcionària pública". "Jo com a funcionària pública estic subjecta a les crítiques dels mitjans i això no és sancionable (segons el projecte de llei), però si algú utilitza titulars morbosos sobre la meva condició de dona o quan es publiquen titulars morbosos o denigrants per la meva condició de dona, llavors aquest tractament sí estem proposant que sigui sancionat", va explicar la doctora Ramos.
La titular de la Cort va insistir que el delicte de violència mediàtica és quan a través d'imatges o caricatures s'injuriïn a dones pel seu sexe, no per ser funcionària pública, "perquè allí s'està satiritzant la funció pública, no a la dona". En la violència mediàtica s'estableix que l'amo de mitjà de comunicació o periodista que, en l'exercici de la seva professió o ofici, "ofengui, injuriï, satirice, denigri a una dona pel fet de ser dona a través d'un mitjà de comunicació, serà sancionat amb una pena de 200 a 300 dies", segons la iniciativa de llei.
També haurà de fer públiques les seves disculpes pel mateix mitjà utilitzat per fer l'ofensa i amb la mateixa extensió de temps i espai, agrega aquest projecte de llei, presentat davant el Congrés per la CSJ. La iniciativa crea com a figura penal el "femicidi", com el delicte que comet l'home que doni mort a una dona com a resultat extrem de la violència.
També sanciona diversos tipus de violència: física, psicològica, sexual i patrimonial; així mateix tipifica el maltractament habitual com a delicte autònom i estableix la improcedència de la mediació en casos de violència. Almenys 89 dones van ser assassinades a Nicaragua l'any passat, 10 més que en 2009, pels seus esposos, nuvis, excompanys sentimentals, familiars o coneguts, segons xifres de la Xarxa de Dones Contra la Violència.
15 de febrer 2011
II Còctels & Blocs de Dones en Xarxa
"La informació a Internet ha de ser veraç, contrastada i de fonts fidedignes". Amb aquesta declaració va començar la intervenció de la periodista i psicòloga Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i co-autora del bloc ciber-activista Cicatrices Transgénicas, en el II Còctels & Blocs de Dones en Xarxa, celebrat el passat 10 de febrer, a la Cocteleria Milano de Barcelona.
Una trentena de dones ens van acompanyar durant la segona trobada de blocaires catalanes que organitza mensualment la nostra associació. Gràcies a la seva participació, el bon ambient i els millors còctels, l’esdeveniment va ser un èxit. La conversa, el debat i l’intercanvi d’experiències al voltant del periodisme social i amb perspectiva de gènere, i de la rellevància de les xarxes socials per a difundir-lo, van marcar la vetllada.
En primer lloc, Carme Freixa va voler alertar del perill de la "informació tòxica" que distorsiona la realitat i desllueix el bon periodisme. Com a exemple, va parlar d’una notícia sobre les revoltes populars de Tunísia, durant les quals algunes dones van ser agredides, i de com es va manipular aquesta informació. En aquesta mateixa lína, va comentar que, en la seva opinió, les revoltes de Tunísia i Egipte no havien estat principalment impulsades a través de les xarxes socials, contràriament al que s’està dient a Internet, donat que el percentatge de població que té accés a les mateixes és molt petit. Freixa va expressar que aquest tipus d’informacions pretenen donar una imatge negativa de l’ús que se’n fa de les xarxes i d’Internet en general. I, per tancar aquest tema, va assegurar que allò que s’haurà d’investigar "amb lupa feminista" és el resultat que la revolta comporti per a la situació de les dones en aquests països.
D’altra banda, Freixa va destacar la important tasca que desenvolupa el periodisme social, que té la finalitat de crear i difondre una informació veraç, contrastada i de fonts fidedignes. Aquest és un periodisme fonamentat en el dret a la informació, que promou la transparència i l’accés lliure a la informació. En aquest sentit, va dir que “la ciutadania té dret a saber per què determinat mitjà de comunicació els hi està donant una informació, i per què en aquell moment i no en un altre". El cas de WikiLeaks va ser un dels exemples que Freixa va mostrar com a intromissió al dret a la informació i com a manipulació periodística per part de grups de poder i lobbys, tot i que, finalment, la ciutadania organitzada a la xarxa ha tingut un pes més gran i la informació s’ha pogut contrastar. En aquest sentit, va deixar clar el gran poder que té la gent quan s’organitzar a través d’Internet en pro d’una causa i, en conseqüència, la informació que es genera és molt més fiable que la d’altres mitjans tradicionals.
La Clara Vergés, la Natàlia Pomar, la Neus Navarro, la Mª Jesús Mandianes, la Mercè Piqueras, l’Àngels Font, l’Emma Giné, la Laura Carrión, la Mª Carmen Navarro, la María Martín, i la Paqui González, que ja havien participat en altres edicions de les nostres trobades, ens van voler acompanyar també en aquesta ocasió.
Però hi va haver cares noves. La Cristina Cervera va presentar el seu projecte de disseny de pàgines web 3 Cuartos. La Beatriz Mella va parlar del seu bloc literari, Papel roto que se tira al mar. La Susana Muñoz va presentar Clean & Iron Service, l’empresa de serveis de neteja i planxa a domicili en la que treballa. I la Teresa Corellano va parlar de Coses que Cuso, la seva bitàcola sobre manualitats.
També vam conèixer a la Mª Eugenia Martín, i a les facebookeres Alícia Ventura, Irma Yanez i Orietta Valladolid. Amés, vam rebre la visita d’un grup de dones de Montgat que actualment estan participant en uns tallers formatius impartits per Dones en Xarxa. Aquests cursos formen part de les activitats precongressuals que s’estan duent a terme al municipi de cara al II Congrés de Dones del Barcelonès Nord, que es celebrarà els propers 4 i 5 de març.
11 de febrer 2011
Premis "Prensa-Mujer" d'AMECO
La Independent. Agència catalana de notícies amb visió de gènere
La Independent, agència de notícies amb visió de gènere en l’àmbit dels Països Catalans, ha estat premiada en la Convocatòria Bianual dels "Premios Prensa-Mujer de la Asociación Española de Mujeres de los Medios de Comunicación" (AMECO) en la modalidad de prensa.
Juntament amb “La Independent”, han estat premiades Rosa Maria Calaf, periodista, en la categoria de TV i Montserrat Dominguez, periodista, en la de Ràdio. El lliurament dels Premis tindrà lloc a Madrid el mes de març.
El Jurat ha volgut premiar a La Indepedent per la valentia de crear, en aquests temps difícils un nou projecte d’informació de gènere que amplia la Xarxa d’Agències de gènere a l’Estat espanyol.
Montserrat Minobis, presidenta de l’Agència La Independent, ha manifestat “el seu agraïment al Jurat i a les companyes d’AMECO per la distinció que ens honora i que ens serveix, només amb tres mesos d’existència, com a estímul important en la nostra tasca , a vegades, poc agraïda, informativa”. I ha afegit que “també ens ha de servir de guia en el model informatiu que estem transmetent a l’abast de les sense veu i sobretot per oferir a través de les nostres informacions un model periodístic de gènere, de rigor, de pluralitat i d'equitat informativa”.
En relació a la televisió, el jurat ha volgut destacar que Rosa Maria Calaf ha estat elegida per ser una periodista de referència en el món de les corresponsals i perquè serveix d’exemple a les noves generaciones de dones comunicadores.
De Montserrat Domínguez el jurat n’ha destacat la seva excel.lent tasca informativa al front desprograma setmana “A Vivir que son dos días” de la Cadena SER. Introdueix temes de gènere amb freqüència i, en especial, perquè els posa al servei dels col.lectius de dones i institucions d’igualtat que li demanen.
El Jurat, fou format per Consuelo Abril, de la Comisión para la Investigación de los Malos Tratos a Mujeres, Ángeles Álvarez, de la Fundación Mujeres, Mercedes Hernández,de Mujeres de Guatemala, Justa Montero, de l’Asociación Mujeres Juristas Themis, Guilis Tamayo de Aministia Internacional, Rosa Mª Fernández ,de la Coordinadora Española per al Lobby Europeu de Mujeres (Celem), Cristina Pérez Fraga, Presidenta d’AMECO, Lucía Ruiz de “Nosotras en el mundo” de Ràdio Vallekas i per Marta Ortiz, com a Secretària del Jurat.
10 de febrer 2011
“Mujeres de Cine” del Instituto de la Mujer
AmecoPress. Información para la igualdad.
El Instituto de la Mujer, Madrid, ha llevado a cabo la primera edición del Proyecto “Mujeres de cine”, una muestra itinerante de películas españolas realizadas por mujeres que ha recorrido cinco localidades, durante el último trimestre del pasado año.
Con el objetivo de reivindicar y visibilizar el trabajo creativo de las mujeres y apoyar a la industria cinematográfica española, “Mujeres de cine” ha contado con la presencia de las directoras Chus Gutiérrez, Ana Díez y Arantxa Aguirre, además de la guionista Alicia Luna y de otras importantes personalidades dentro del mundo académico, audiovisual, artístico y político. Once películas, 20 pases, 5 localidades y más de 1.500 espectadores y espectadoras, son el balance de esta primera edición.
Para Laura Seara, directora general del Instituto de la Mujer, este proyecto responde a la necesidad de apoyar la creación de las mujeres para el enriquecimiento del patrimonio cultural y el fortalecimiento del principio de igualdad, y para fomentar la cultura como motor de progreso y desarrollo social. Iniciativas como esta favorecen también la diversidad social, impulsando el avance de las mujeres no solo en el sector cinematográfico, sino, a través de sus obras, el de todas las mujeres, que adquieren el protagonismo que históricamente se les ha negado.
Por su parte, Ana Isabel Palacios, directora técnica de “Mujeres de cine”, que ha participado en todos los coloquios, destaca la importancia de promocionar y visibilizar el trabajo de nuestras directoras, ya que, aunque sólo representan un 8% de la producción, constituyen nuevos e imprescindibles referentes para toda una generación y confirman el excelente estado creativo que goza el cine español.
Las películas que han conformado la muestra en 2010 (‘Cosas insignificantes’, ‘El niño pez’, ‘Tres días con la familia’, ‘Anclados’, ‘La luna en ti’, ‘El esfuerzo y el ánimo’, ‘La teta asustada’, ‘Retorno a Hansala’, ‘Paisito’...), han sido títulos respaldados por la crítica y por numerosos premios en festivales internacionales.
Cada localidad ha acogido un ciclo compuesto de cuatro películas, además de desarrollar, en paralelo a las proyecciones, mesas redondas y coloquios que han abordado cuestiones relacionadas con el mundo audiovisual, desde una perspectiva de género.
Esta iniciativa del Instituto de la Mujer ha contado con la colaboración de CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales) y de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Para el año 2011, el Instituto va a continuar con el proyecto, ampliando el número de localidades participantes. Además contará con proyección internacional, a través de la colaboración con el Instituto Cervantes.
El Instituto de la Mujer, Madrid, ha llevado a cabo la primera edición del Proyecto “Mujeres de cine”, una muestra itinerante de películas españolas realizadas por mujeres que ha recorrido cinco localidades, durante el último trimestre del pasado año.
Con el objetivo de reivindicar y visibilizar el trabajo creativo de las mujeres y apoyar a la industria cinematográfica española, “Mujeres de cine” ha contado con la presencia de las directoras Chus Gutiérrez, Ana Díez y Arantxa Aguirre, además de la guionista Alicia Luna y de otras importantes personalidades dentro del mundo académico, audiovisual, artístico y político. Once películas, 20 pases, 5 localidades y más de 1.500 espectadores y espectadoras, son el balance de esta primera edición.
Para Laura Seara, directora general del Instituto de la Mujer, este proyecto responde a la necesidad de apoyar la creación de las mujeres para el enriquecimiento del patrimonio cultural y el fortalecimiento del principio de igualdad, y para fomentar la cultura como motor de progreso y desarrollo social. Iniciativas como esta favorecen también la diversidad social, impulsando el avance de las mujeres no solo en el sector cinematográfico, sino, a través de sus obras, el de todas las mujeres, que adquieren el protagonismo que históricamente se les ha negado.
Por su parte, Ana Isabel Palacios, directora técnica de “Mujeres de cine”, que ha participado en todos los coloquios, destaca la importancia de promocionar y visibilizar el trabajo de nuestras directoras, ya que, aunque sólo representan un 8% de la producción, constituyen nuevos e imprescindibles referentes para toda una generación y confirman el excelente estado creativo que goza el cine español.
Las películas que han conformado la muestra en 2010 (‘Cosas insignificantes’, ‘El niño pez’, ‘Tres días con la familia’, ‘Anclados’, ‘La luna en ti’, ‘El esfuerzo y el ánimo’, ‘La teta asustada’, ‘Retorno a Hansala’, ‘Paisito’...), han sido títulos respaldados por la crítica y por numerosos premios en festivales internacionales.
Cada localidad ha acogido un ciclo compuesto de cuatro películas, además de desarrollar, en paralelo a las proyecciones, mesas redondas y coloquios que han abordado cuestiones relacionadas con el mundo audiovisual, desde una perspectiva de género.
Esta iniciativa del Instituto de la Mujer ha contado con la colaboración de CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales) y de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Para el año 2011, el Instituto va a continuar con el proyecto, ampliando el número de localidades participantes. Además contará con proyección internacional, a través de la colaboración con el Instituto Cervantes.
09 de febrer 2011
Per què víctima és femení i agressor és masculí?
El tema de la violència contra la parella i les agressions sexuals segueix essent malauradament actualitat i els estudis avancen i demostren que existeix una asimetria clara entre home i dona en quant a agressor i víctima.
És ben sabut que el maltractament familiar i els abusos i les agressions sexuals fan malbé greument a moltes dones de diferents edats, classes socials i cultures a tots els països i que són els homes els protagonistes d’aquestes agressions.
Aquest llibre recull els darrers estudis i teories científiques que tracten d’explicar-ho. Es parla sobre els danys que pateixen les víctimes , de les característiques dels agressors i dels sistemes de prevenció, de tractament i de control per a reduir aquests delectes.
En aquesta direcció el llibre realitza un anàlisi crític de les actuals pràctiques jurídico-penals orientades a ka pura denúncia, a l’aïllament i en darrer terme, a l’empresonament massiu i prolongat de maltractadors, i violadors, etc, com a base de ka prevenció i el control d’aquests fenòmens violents.
L’objectiu dels autors, Enrique Echeburúa i Santiago Redondo. és que aquest llibre pugui contribuir a un millor enteniment social i a una explicació més acurada dels fenòmens violents cvontra les dones, a una proposta realista d’actuació sobre les víctimes i els agresors i per sobre de tot a una millora de la prevenció de les violències en aquests àmbits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)