Món digital, món masclista

DONES EN XARXA

Immersa com està la humanitat en una revolució digital, pocs s’han parat a pensar en el paper que les dones hi juguen. Judy Wajcman sí ho ha fet. Aquesta sociòloga australiana, catedràtica de la Universitat Nacional d’Austràlia i professora de l’Institut d’Internet d’Oxford i de la London School of Economics, porta tota la seva vida examinant la relació de les dones amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

Les conclusions a què ha arribat són clares: "La tecnologia segueix estant dominada pels homes", una afirmació que ja va fer en el seu llibre Tecnofeminisme.

Wajcman ha estat a Madrid donant una conferència sobre Gènere i Cultures de la tecnologia i del treball: continuïtat i canvi. Darrera d’aquest títol tan acadèmic s’amaga la bretxa entre gèneres que es dóna al món tecnològic.

Però no tots els aspectes de la tecnologia han marginat la dona. "Alguns han estat molt alliberadors i interessants i d’altres, no tant". Sobre l’ús i consum de la tecnologia, la bretxa entre gèneres s’ha reduït molt. "Els homes van ser els primers en adoptar Internet o els mòbils, però entre els joves d’avui el seu ús és el mateix entre nois i noies", assegura.

Però el nombre de llicenciades en informàtica o ingenyeria deixen constància que hi ha una gran bretxa entre homes i dones. "Les dones haurien d’estar més implicades en la fabricació de la tecnologia, no només en el seu consum". De moment, aquesta implicació sembla difícil, ja que la dominació masculina està estadísticament clara des de la uiniversitat a l’empresa.

És difícil trobar una raó per aquesta desigualtat; la dona ha accedit a tots els camps acadèmics i professionals. Com reconeix Wajcman, "mai hem tingut una època en què la meitat dels llicenciats fossin dones". En terrenys com el dret, la medicina o les ciències biològiques, els papers de ambdós sexes estan practicament igualats. Però el món digital es segueix ressistint i les causes poden ser més culturals que merament acadèmiques.

El problema no deixa de ser paradoxal; camps professionals que no existien fa uns anys presenten més obstacles que no altres especialitats amb més història i tradició. Però és així i, tot i que hi ha un creixent nombre de dones interessades per les carreres tecnològiques, un cop entren a la Facultat, troben massa difícil sobreviure-hi. "Diuen que no se senten ben tractades, és incòmode, no els interessa. El porcentatge d’abandonament és molt elevat. I crec que això té molt a veure amb la cultura que envolta aquest tipus de coses."