Cicle de conferències 'Crisi econòmica amb perspectiva de gènere'
Des de fa mesos el CIRD ha fet una aposta per treballar amb visió de gènere la crisi econòmica que ens afecta. En el marc del curs sobre Economia amb perspectiva de gènere. Com sortir-nos col·lectivament de la crisi es van organitzar tres conferències obertes al públic per posar bases, aclarir i parlar entorn a l'actual situació econòmica des d'una visió de gènere. Les diferents sessions es van dur a terme el 10, 17 i 24 d'octubre. Us oferim un resum de la intervenció de Mercedes Larrañaga (Universitat del País Basc).
"El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi"
Conferència 'Análisis de la crisis desde un enfoque de género'
L'acadèmica Mercedes Larrañaga contextualitza la situació actual dient que des de la dècada dels anys setanta hi ha hagut grans crisis financeres, "però aquestes sempre han afectat als països del sud i els del nord, els rics, creien que estaven lliures de patir-ne". Estats Units, el país més ric, va caure en la crisi a finals de l'any 2007. Una forta crisi que s' estén a diferents països considerats rics i que es trasllada a l'economia real: béns i serveis no financers, afectant a moltes empreses i provocant alt índex d'atur.
El deute dels rics
L'actual crisi ha passat a ser deute, generant un augment molt considerable de les desigualtats. "Aquesta crisi és conseqüència d'una progressiva financiarització de l'economia. Les finances són molt especulatives. Hi ha hagut una gran enginyeria financera i molta creativitat, quelcom que hauria de ser prohibit", considera Larrañaga. I afirma que "encara ara, no sabem quants diners s'han donat per rescatar a les entitats financeres".
En xifres, Larrañaga apunta que hi ha hagut una pèrdua de la capacitat adquisitiva del 12%. "Sembla que cal fer créixer el PIB per augmentar el consum, són mesures keynesianes. I la pujada de l'IVA no és una mesura progressista, ja que les persones que menys guanyen són les més perjudicades". Per l'acadèmica ha nascut un nou mite: disciplina fiscal. "S'aprofita la crisi per disminuir l'Estat del Benestar. Quelcom que s'intenta fer des dels anys 80. Possiblement no hi haurà marxa enrere".
Entre d'altres, Mercedes Larrañaga responsabilitza de la crisi a les entitats financeres; responsables polítics i econòmics; agències de qualificació, que en part van considerar que les finances s'autoregulen, sent una dona qui ho va qüestionar sense èxit per part de la resta de membres; FMI (Fons Monetari Internacional) i la constant vigilància sobre països del Sud, oblidant-se del què feien els del Nord.
Els resultats i conseqüències de la crisi vers les dones ha estat un augment de dos aspectes més habituals en el sector laboral femení i que reforcen la precarietat laboral: la temporalitat dels contractes i la parcialitat de les jornades. Larrañaga diu que les dones estan menys protegides alhora de percebre el subsidi d'atur, ja que un 15,6% cotitzen menys que els homes. A més, segons els estudis, hi ha hagut un augment de dones que no treballaven fora de casa (amas de casa) al mercat laboral. "S'ha accelerat entre dones de més de 50 anys, la qual cosa ens assegura que engreixaran les xifres de precarietat laboral". A més, també cal tenir present la sobrecàrrega de feina i responsabilitats que en molts casos estan patint les dones afectades per pèrdua adquisitiva, assumint tasques de cura de familiars i feines de casa. Aquestes tasques s'havien externalitzat i ara, amb la crisi i/o pèrdua de feina, tornen a fer-les les dones de la família. I, a més, són feines que perden les dones que normalment les duien a terme. Unes tasques que, en gran part, són economia informal (submergida). Segons Larrañaga, a Europa és on més economia informal hi ha i es concentra en la construcció i en el treball domèstic.
D'altra banda, la professora de la Universitat del País Basc afirma que les retallades en els serveis públics i els drets laborals del personal que treballa a l'Administració Pública afectaran més a les dones, ja que el 59% dels treballadors en aquest sector són dones. "Tradicionalment, ha estat un refugi laboral per a les dones".
Oportunitats i solucions
La ponent Mercedes Larrañaga,durant la seva conferència organitzada pel CIRD, va donar la seva opinió sobre com reconduir la situació. Per ella, caldria "desfinanciaritzar l'economia; simplificar el món de les finances i prohibir els paradisos fiscals". I va assenyalar que no s'està qüestionant cap tipologia de creixement econòmic. "El PIB (Producte Interior Brut) no discrimina. Tant pot generar armes com medicament. Ningú qüestiona si l'objectiu és créixer i que interessa créixer. Per la dreta no hi ha límits i aquesta crisi els està permetent dur a terme les idees que feia temps que intentaven. El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi".
Al canal Youtube del CIRD pots consultar un resum de les darreres activitats dedicades a crisi econòmica i perspectiva de gènere organitzades pel CIRD.
Yolanda Viñals (CIRD)
