Pàgines Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

29 d’abril 2011

El largo camino de la mujer italiana



Irene Tinagli, investigadora de la Universidad Carlos III de Madrid y columnista de La Stampa. El Pais.

El camino de las mujeres italianas hacia su plena afirmación es aún una cuesta pronunciada y repleta de obstáculos. E incluso aquella emoción, aquella ligera esperanza que parecía haber nacido en todas las plazas de Italia el pasado 13 de febrero, ha tenido que afrontar una realidad mucho más dura y arraigada de lo que pueda parecer, una realidad que no tiene que ver sólo con el Primer Ministro, como ya hemos escrito anteriormente en este blog, y a la que no causa menoscabo alguno una manifestación. De hecho, desde aquel 13 de febrero, ha habido muchos signos que han puesto de manifiesto que  la política italiana ha seguido, indiferente, por su propio camino.  

El 5 de abril el Gobierno anunció los nuevos nombramientos para los consejos de administración de las empresas participadas por el Ministerio de Economía:  de los 150 puestos disponibles, sólo 2 fueron asignados a mujeres, es decir el 1,3%.  Un evidente empeoramiento, incluso con respecto a la situación precedente, que ya era dramática.  Antes de esta renovación, las mujeres eran 6, es decir el 4%.  Una elección que casi lleva consigo el sabor de una afrenta, ya que tuvo lugar después de pocos días de la aprobación de la ley de la "cuotas rosas" para los consejos de administración (neutralizada en seguida por una enmienda que aplazaba su pleno vigor al 2015, ¿quizás pensando ya en los nombramientos de abril?) Una afrenta ante la cual, la mayoría de la clase política italiana, incluso aquella que había intentado subirse al carro de la ola del 13 de febrero, apenas ha reaccionado. 

Y hace pocos días tuvo lugar otro episodio parecido. Entre los 42 invitados a participar a las 9 mesas redondas temáticas organizadas por la Expo 2015 que tendrá lugar en Milán, no hay ni una mujer. Ni siquiera una. Una noticia grave que, sin embargo, no ha suscitado ni sorpresa ni indignación y que habría acabado en el silencio más completo si las periodistas Marina Terragni y Lorella Zanardo, autora del documental “Il Corpo delle Donne” (documental en el que denunciaba la manera en que se presenta el cuerpo femenino en la televisión italiana) no hubieran decidido escribir una carta dirigida al Bureau International des Expositions de París para pedir que volvieran a evaluar la candidatura de Milán como ciudad huésped de la Expo 2015. 

La cosa que choca más, en este caso, es que en los puestos directivos más altos de la Expo 2015 se encuentran dos mujeres. Diana Bracco, empresaria, ocupa la presidencia, y Letizia Moratti, alcaldesa de Milán, es la comisaria extraordinaria de la Expo 2015. Ante este acontecimiento surge espontáneamente preguntarse cómo es que ni siquiera unas mujeres que ocupan lugares de poder son capaces de ir más allá de viejos prejuicios y antiguas discriminaciones.  Y surge espontáneamente pensar que quizás la emancipación femenina no pase sólo por la educación de los hombres, sino de las mismas mujeres. 

Y esta es una acción más profunda, que necesita tiempo y mucho esfuerzo. Requerirá el compromiso constante de muchas mujeres, que no dejen nunca de controlar y denunciar, como han hecho en este caso Lorella Zanardo y Marina Terragni, pero es una tarea que se tiene que desempeñar también en los diferentes territorios, tal y como están intentando hacer algunas asociaciones y el comité promotor de la manifestación del 13 de febrero, que está promocionando otros comités e iniciativas, ciudad por ciudad. Todo esto será necesario para evitar que se ocurran otras veces episodios parecidos a los que hemos visto en estos meses: que cierta política con mucho gusto se suba al carro de las manifestaciones de un día y que luego vuelva a estar ciega y sorda en relación a las necesidades y al trabajo cotidiano que requiere una cuestión tan importante. Una cuestión que, es importante recordarlo, no es sólo una "cuestión femenina", sino una cuestión de progreso social y cívico de todo un país. 

26 d’abril 2011

Trading Women a la Casa Àsia



En el marc del cicle «Pau, Desenvolupament i Drets Humans a Àsia», Casa Àsia, Metges del Món i ACIM (Associació Catalana per la Infància Maltractada) es complauen a convidar-vos a la projecció del documental i debat posterior: Trading Women.

Amb l’objectiu d’aprofundir en les causes i conseqüències del comerç de persones a Àsia, projectarem el documental Trading Women filmat a la Xina, Myanmar, Laos i Tailàndia, i que ens apropa a la dura realitat dels prostíbuls, de les menors que són objecte de comerç, de les treballadores del sexe que
es troben en situació de precarietat extrema.

En finalitzar el documental s’obrirà un col·loqui entre el públic i experts en la matèria. Aquesta activitat pertany al projecte «La tracta esclavitza, la llibertat és un dret. Tracta de veure-ho» de Metges del Món i ACIM amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).Trading Women filmat a la Xina, Myanmar, Laos i Tailàndia, i que ens apropa a la dura realitat dels prostíbuls,  de les menors que són objecte de comerç, de les treballadores del sexe que es troben en situació de precarietat extrema.

En finalitzar el documental s’obrirà un col·loqui entre el públic i experts en la matèria. Aquesta activitat pertany al projecte «La tracta esclavitza, la llibertat és un dret. Tracta de veure-ho» de Metges del Món i ACIM amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

PROGRAMA

Paraules de benvinguda a càrrec de:

Rafael Bueno, director de Política i Societat de Casa Àsia, director de Política i Societat de Casa Àsia.
Miquel Torres, president de Metges del Món, president de Metges del Món.
Maria Eulàlia Palau, presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM).

19.15 h Projecció del documental Trading Women (David A. Feingold, 2003).

20.00 h Col·loqui sobre el fenomen del comerç de persones a Àsia Trading Women (David A. Feingold,
2003).

20.00 h Col·loqui sobre el fenomen del comerç de persones a Àsia.

A càrrec de:
 
Anna Sebastian, vicepresidenta d’ACIM i representant a Espanya d’EPCAT (Xarxa Internacional d’Organitzacions contra l’Explotació Sexual Infantil).
Miquel Torres, president de Metges del Món, president de Metges del Món.
Maria Eulàlia Palau, presidenta d’ACIM, presidenta d’ACIM.


Dimarts, 26 d’abril del 2011, a les 19.00 h
Casa Àsia · Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373
08008 Barcelona
Entrada lliure · Aforament limitat

19 d’abril 2011

Informe dels Serveis i Recursos en Matèria de Violència Masclista



La ciutat de Barcelona ha fet els darrers deu anys una aposta ferma en l’abordatge de la lluita contra la violència vers les dones, a través del desenvolupament del Pla Municipal contra la Violència vers les Dones. Una eina de treball que estableix els objectius, la planificació i desenvolupament d’actuacions d’atenció especialitzada, prevenció i sensibilització, així com de coordinació interinstitucional, per fer de Barcelona una ciutat lliure de violència vers les dones.

La Regidora de Dones i Joventut, Elsa Blasco va presentar la setmana passada, l'Informe dels Serveis i Recursos en Matèria de Violència Masclista, un balanç de la tasca portada a terme durant l'any 2010 pels serveis i recursos existents a la ciutat en matèria de violència masclista, adscrits a la Regidoria de Dones i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, així com de les xarxes, institucionals i cíviques, existents a la ciutat.

15 d’abril 2011

IV Còctels & Blocs de Dones en Xarxa


"Les dones professionals i emprenedores han de posar més en pràctica el Networking per establir aliances i desenvolupar el concepte de fer xarxa". Amb aquesta declaració va començar la intervenció de l’experta en networking i fundadora de la plataforma Proyectos TIC, Rosaura Alastruey, en el IV Còctels & Blocs de Dones en Xarxa, celebrat el passat 14 d’abril, a la Cocteleria Milano de Barcelona.

Una trentena de dones ens van acompanyar durant la quarta trobada de blocaires catalanes que organitza mensualment la nostra associació. Gràcies a la seva participació, el bon ambient i els millors còctels, l’esdeveniment va ser un èxit. La conversa, el debat i l’intercanvi d’experiències al voltant del concepte de networking, i les xarxes socials i professionals van marcar la vetllada.

Alastruey parla amb coneixement de causa -arrel de la seva estada a Silicon Valley de San Francisco (USA) al 2004- en què va experimentar en primera persona el concepte de networking, que li va inspirar a crear l’empresa ProyectosTIC. També es va convertir en la primera representant espanyola del projecte d’investigació internacional WiWiW.org (Who is Who in the Internet World).
En poc temps es va especialitzar en Empleo 2.0 i Networking i ara és una dona referent pel que fa a aquests temes. Ha publicat dos llibres com a manuals amb enfocaments pràctics i directes dirigits a tota aquella persona (professional o no) que tingui curiositat i interès en conèixer les bases, secrets i tendències d’aquestes disciplines.

La seva intervenció al IV Còctel & Blocs es va centrar en introduir a les dones participants en la importància de treballar la seva visibilitat a la xarxa, fer Networking amb altres professionals, empreses i emprenedores, així com fer ús de les eines 2.0 que ofereixen noves possibilitats per fer-se més visibles i fer difusió de projectes. Alastruey, va assenyalar la necessitat de formar-se i d’anar-se reciclant en eines i noves aplicacions TIC, per tal d’estar al dia i "parlar a través d’altres mitjans i amb altres llenguatges", i va destacar l’utilitat de les xarxes social, com a Linkedin, Facebook, o Twitter per posar en pràctica el concepte de fer comunitat, compartir coneixement i en definitiva fer xarxa.


La trentena de dones que van participar van fer moltes aportacions sobre les seves experiències i van dirigir-se a la nostra convidada amb dubtes relacionats, en la seva gran majoria, amb les fórmules per fer networking a nivell local i comarcal entre dones professionals i emprenedores. Un tema que també va sorgir al llarg de la trobada va ser com impulsar nous projectes innovadors que puguin generar noves formes de crear treball entre les dones, i com cercar-ne fonts de finançament per plasmar-los. Finalment, la formació va ser el tercer eix important que va sumar-se als comentaris. Les dones participants van expressar les dificultats que suposa de vegades el reciclatge continu, donat que tot va massa de presa i que de vegades falta temps. No obtant això, totes van coincidir en la necessitat d’aquest esforç.

14 d’abril 2011

Recerca: "Trata de dones. Propostes d'intervenció des de les dones que l'han viscuda" d'Helga Flamtermesky

 
El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) presentarà el projecte d'investigació/acció d’Helga Flamtermesky que treballa directament amb (no sobre) les dones que han viscut la trata de persones. Les dones d'aquest projecte han volgut participar com subjectes actius i no com dones observades i investigades. Amb aquesta proposta es busca donar valor, lloc i incidència a les experiències de les dones. L'objectiu general ha estat construir una proposta d'intervenció psicosocial construïda amb dones que han viscut la trata en quatre contextos diferents: Filipines, Estats Units, Colòmbia i Espanya, on es donen formes particulars de trata de dones, i al mateix temps, formes d'intervenció diferent.

Acte: Presentació: Recerca: “Trata de dones. Propostes d’intervenció des de les dones que l’han viscuda” d’Helga Flamtermesky
Dia: Dijous, 28 d’abril 2011
Hora: 18 h
Lloc: CIRD. c/ Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona. Tel. 932 850 357
Més Informació:
www.bcn.cat/dones

11 d’abril 2011

Exposició: [13] 25 Al Principi va ser la Paraula


Dani Lagartofernández, l'artista va donar la paraula i va captar les imatges de tretze dones implicades en l'històric conflicte entre Israel i Palestina. Cada una, amb els peus nus, i en llocs que per elles son emblemàtics, han aportat la seva particular visió dels problemes que pateixen cada dia com a conseqüència del conflicte armat en que viuen immerses. Paraules com Llibertat, Diàleg, Resistència, Vida,... parlen d'esperança i de lluites personals i col·lectives per buscar la pau en aquells territoris castigats per les bales i pels míssils.

En paraules de l’autor: “Ens apropem a tretze dones que treballen per la pau a Israel i Palestina i a través de trobar-nos amb les seves mirades, els seus anhels,i les seves trajectòries vitals, podem marcar un nou mapa emocional de la religió i del conflicte que la dessagna, i conèixer a algunes de les responsables que l’esperança no hagi abandonat per complet el Pròxim Orient”.


Exposició: [13]25 Al principi va ser la Paraula
Fotografies i Textos: Dani Lagartofernández
Dia: Del 7 d’abril al 30 de juny 2011
Horari: Matins de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i tardes dimarts i dijous de 17 a 20 h
Lloc:
Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. Masia de Can Serra. Ctra. de Mataró, 124. 08930 Sant Adrià del Besós
Organitzen: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC)
Més Informació: http://www.lagartofernandez-comunicacion.es/


07 d’abril 2011

Les polítíques dels usos del temps social

Les polítíques dels usos del temps social

Les dones som unes expertes en organitzar-nos el temps. Són tantes les tasques que hem de fer al llarg del dia que ja estem ben acostumades a planificar per aprofitar al màxim el nostre temps. Doncs bé, alguns governs regionals i locals del centre i sud d’Europa com també d’Espanya i Catalunya estan impulsant polítiques públiques del temps per desenvolupar un millor ús del temps social, tant a l’administració com en termes de convivència a la ciutat. Volem posar com a exemple l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona que ha estat recolzada pel premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz i que ja fa un temps està implementat programes en aquesta direcció a travésde la Regidoria “Nous usos socials del temps”.

La reflexió ha estat prou assenyada, davant les noves realitats socials i necessitats de conciliar temps personal, familiar i laboral, que fa necessari posar en marxa mecanismes que les puguin analitzar i confrontar amb d’altres realitats similars, de manera que es puguin posar en funcionament fórmules innovadores per sensibilitzar el conjunt de la ciutadania i potenciar actuacions que donin una resposta, el més acurada possible, a la realitat quotidiana de les persones.
JPG - 6.6 kB
Des de la Regidoria d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona es parteix de la base que el temps de les persones és un nou dret de ciutadania, des d’on s’aposta pel foment d’aquest nou model d’articulació empresarial, competitiu, inclusiu i de progrés que reverteix en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i el benestar de la societat en general.

Un dels eixos estratègics d’aquest programa és precisament posar les TIC al servei de les persones, tant per gestionar més i millor el coneixement com per anar transformant la cultura “de la presència” en la cultura de l’eficiència, de manera que l’ús de les TIC garanteix un benefici pel conjunt.
JPG - 8.7 kB
Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten un ampli ventall de possibilitats i un notable estalvi de temps en molts sentits, en particular en les relacions entre la ciutadania i l’administració pública (tràmits i serveis no presencials). La gestió del coneixement, l’eficiència i l’autonomia telemàtica respecte al lloc de treball han pres una potent reconsideració vers el temps.

Així mateix, el temps i la seva gestió actuen com a factor de cohesió social i de paritat entre homes i dones, doncs les persones esdevenen la primera prioritat, tal i com s’expressa molt bé en aquesta presentació a la web usosdeltemps.cat
JPG - 15.8 kB
Us convidem a conèixer les mesures que s’estan impulsant des de l’Ajuntament de Barcelona, així com d’altres experiències d’altres ciutats catalanes.

06 d’abril 2011

Jornada al CIRD: Reflexionem sobre l’actualitat: La revolució de les dones a la Mediterrània


Al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) sota el títol "La revolució de les dones a la Mediterrània" volem promoure un espai de trobada on puguem reflexionar sobre el paper de les dones a les revoltes d’alguns països del sud de la mediterrània, si les reivindicacions de les dones s’estan sentint amb força i si els sistemes resultants d’aquestes revolucions suposaran un pas endavant en la lluita pels drets de les dones. Comptarem amb persones que coneixen d’aprop aquestes realitats i que ens ajudaran a emmarcar els debats que sorgeixin. La lluita de les dones arreu del món és la mateixa, la de construir una societat no opressiva per a les dones i amb ple reconeixement de drets.


Acte: Jornada: Reflexionem sobre l’actualitat: La revolució de les dones a la Mediterrània
Dia: Dijous, 14 d’abril 2011
Hora: 18 h
Lloc: CIRD. c/ Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona. Tel. 932 850 357
Més Informació:
www.bcn.cat/dones


Conferenciants:

- El Kaissa ould Braham, llicenciada en anglès i amazic a Algèria.
- Yolanda Aixelà, investigadora de la Fundació Milà i Fontanals del CSIC.

El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) és un servei municipal que depèn de la Regidoria de Dones i Joventut i que té la finalitat de corregir les desigualtats de gènere a la nostra ciutat i garantir els drets de la ciutadania de les dones. Es defineix com un servei dirigit a totes les dones per donar resposta a les diferents demandes d'informació i assessorament i potenciar els processos d'autonomia, per desenvolupar i promoure la participació política i social de les dones.

05 d’abril 2011

La web 2.0 com a eina d’empoderament de les dones


Laura Seara, directora de l’Instituto de la Mujer d’Espanya aposta fort per la formació en l’ús de les TICs. La prova la tenim en la presentació que es va fer el passat 28 de març a la seu del Instituto de la Mujer on es va anunciar la realització de Tallers sobre TIC adreçats a dones responsables de comunicació de les organitzacions feministes i que tindran lloc els propers 5 i 12 d’abril.

Aquesta presentación va comptar amb la participación de dues dones expertes i referents en aquests temes, la
Lourdes Muñoz, diputada integrant de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i d’Igualtat d’Oportunitats del Congrés de Diputats i, Monserrat Boix periodista, feminista i creadora de Mujeres en Red. Els tallers dirigits a dones iniciades en la navegació per internet van voler “arma” a les dones a través d’estratègies i coneixements varis per fer activisme a través de la xarxa i generar continguts propis.

Tant Muñoz, com Boix van donar importancia a diferentes conceptes: la importància que té Internet com a eina d’apoderament de les dones per tal de fer-les més visibles i la possibilitat de crear sinergies amb altres dones i conformar xarxes de col.laboració. Laura Seara, va comentar segons alguns estudis elaborats conjuntament amb la Universitat Complutense de Madrid i l’Instituto de la Mujer, que hi ha “una preocupant estadística entorn de la bretxes digitals de gènere respecte a les tecnologies de la informació

Aquests tallers están dins de les accions del
pla d’acció per a la igualtat entre homes i dones en la societat de la informació, promogut per l’Institut i el Ministeri d’Indústria ja que, va indicar Seara, “tenim clar que les organitzacions de dones han de tenir més presència en internet i creiem que som capaces entre nosaltres de crear noves xarxes”.

A aquests tallers amb places limitades i amb una metodologia “absolutament pràctica” s’han convidat, en principi, a les dones encarregades de l’entorn comunicacional de les organitzacions feministes ja que es pretén fomentar i facilitar l’activisme a través del mitjà electrònic.

Per a Lourdes Muñoz, la realització d’aquests tallers és una oportunitat per conèixer internet “com a nou espai públic per l'empoderament de les dones” va afirmar en aquest sentit anar “allunyada de formar dones perquè consumeixin la informació acríticament o perquè es limitin a llegir el que uns altres publiquen” , amb la qual cosa la seva pretensió és formar a les dones en el maneig de les tecnologies de la informació a fi que siguin més actives en la utilització de les mateixes.

Per la seva banda, Monserrat Boix va parlar de la importància i característiques de cadascuna de les eines que ofereix la xarxa per a la difusió de la informació i l’activisme, amb especial èmfasi en els blogs i les xarxes socials, a partir de la seva experiència en diferents espais digitals de la seva creació i d’un recorregut per publicacions que van servir d’exemple per a la comprensió de la importància que actualment revesteix el bon maneig i aprofitament de la xarxa de xarxes.

03 d’abril 2011

Programa Respira BTV: Sobreviure al maltractament


Avui diumenge, 3 d’abril, a les 22.50 h a Barcelona Televisió

Aquesta setmana parlarem d’aquelles dones valentes que han sabut deixar enrere un passat difícil. Un passat marcat per la por i la pèrdua de la pròpia identitat vers un home que les ha maltractat. Dia rere dia descobrim en els mitjans la vivència d’aquestes dones. Sabem que existeixen i tothom rebutja la seva situació. Però realment coneixem a fons què vol dir ser maltractada? Però sobretot, coneixem les dificultats que aquestes dones enfronten quan decideixen dir prou?

Intentarem entendre tot aquest procés, i reconèixer els prejudicis que, a vegades, les envolten. Dones que són víctimes d’un individu que aconsegueix destruir la seva autoestima, allunyar-les del seu entorn més proper, culpabilitzar-les de la situació i avergonyir-se del que succeix de portes endins. Però per conèixer-les de veritat, és important parlar amb aquelles que han vist la llum. Que han lluitat per prioritzar la vida vers la por de viure amagades.

Felicitat Ocampo i MªCarmen Gómez ho han fet. Han sabut tancar les portes al patiment i refer les seves vides. Amb esforç, amb moments de dubtes i por. Però avui se senten orgulloses del camí escollit i només volen ajudar a dones que encara no han trobat prou forces per dir prou. També parlarem amb Flor Bellver, psicòloga clínica, així com també amb Begoña Odriozola, la nostra nova col·laboradora i reconeguda psicòloga, qui ens donarà un punt de vista més general.

Podeu veure el programa on hi col.labora el CIRD:


I consultar el bloc del programa:

02 d’abril 2011

El Consejo de Estado apoya que se prohíban los anuncios de prostitución


Escrit per MÓNICA CEBERIO BELAZA

El Consejo de Estado considera plausible "prohibir" o, al menos, "limitar severamente" los anuncios de prostitución en la prensa. La institución, respondiendo a una consulta que realizó en mayo de 2010 la entonces ministra de Igualdad, Bibiana Aído, opina en su informe que las mujeres se convierten en estos anuncios en un "objeto de consumo", en "mercadería", y sufren "una desvalorización completa que pugna frontalmente con su dignidad como persona, que es incompatible con los bienes y valores jurídicos reconocidos en la Constitución y en las leyes". Recomienda, sin embargo, que la prohibición no se lleve a cabo a través del Código Penal; es decir, que la conducta no sea delito.

La autorregulación de los medios, según analiza el Consejo de Estado, "se ha mostrado insuficiente y baldía" y afirma que otras medidas administrativas blandas que pudieran llevarse a cabo, como limitar la publicidad institucional o las subvenciones públicas a todos aquellos medios que anuncien prostitución, podrían no ser suficientes. Después de acreditar la necesidad de que se adopten iniciativas más duras, el Consejo de Estado dedica parte de su informe a analizar cómo se podría articular jurídicamente esta prohibición o restricción severa de los anuncios de prostitución en los medios. En primer lugar, afirma que sería necesario que se aprobara una norma con rango de ley. Trata después la cuestión, jurídicamente controvertida, de si la publicidad forma parte del contenido de la libertad de expresión, derecho fundamental especialmente protegido en la Constitución, o de la libertad de empresa. Y concluye que, en cualquier caso, y sea lo que sea lo que se defienda sobre este punto, hace falta una ley para limitar la publicidad y que la restricción se justifique "objetivamente" por la "prevalencia de bienes, valores y derechos superiores garantizados por el ordenamiento".

¿Por qué se pueden prohibir los anuncios de prostitución? En primer lugar, porque su "carácter" hace que no deba promoverse la competencia o facilitarse la captación de clientes, según el informe del Consejo de Estado. En segundo lugar, porque esos anuncios pueden proteger actividades de proxenetas que sí están prohibidas por el Código Penal. También porque son "expresivos del rol de las mujeres como meras mercancías", incluso cuando no incluyen imágenes o textos vejatorios. Y, finalmente, porque así lo exigen las leyes de protección de menores, dado que "la prensa escrita, al menos la generalista, tiene una gran difusión en la sociedad en general" y su acceso no se restringe a los mayores de edad.

El informe se refiere también a la posibilidad de que la restricción o prohibición se centre en la prensa escrita. Considera que es conforme a derecho porque los diarios impresos generalistas "cuentan con una presencia relativamente amplia en la sociedad y un acceso fácil y masivo". Pero, en las consideraciones finales, recomienda que la medida se extienda a las televisiones, al menos durante horarios más amplios que los actualmente establecidos para protección de menores, y que se sopese algún tipo de limitación en Internet. Sobre la mejor fórmula para llevar a cabo la prohibición, el Consejo de Estado recomienda que se haga a través de una ley específica que determine exactamente qué se considera un anuncio de prostitución, y que incluya también los de teléfonos eróticos o videoclubs pornográficos.

01 d’abril 2011

Tuve hijos tarde para poder pagar una asistenta


ENTREVISTA: ALMUERZO CON... LONDA SCHIEBINGER de MARÍA R. SAHUQUILLO

Desde que Londa Schiebinger (Lincoln, Nebraska, 1952) llegó a la Universidad tuvo claro que era lo suyo. Primero como estudiante y después como profesora. "Decidí quedarme en la enseñanza porque se aprende cada día. Me encanta el conocimiento", dice. Se nota. Esta catedrática de Historia de la Ciencia de la Universidad de Stanford (EE UU) interroga curiosa sobre el pescado del menú del día: merluza. Su traducción al inglés -hake- no le dice nada. No hay problema, mejor probarla.

Con ese mismo espíritu se sumergió hace ya más de 30 años en la investigación del papel de las mujeres en la ciencia. "Pensaba centrarme en la filosofía, pero quería hacer algo distinto, y apenas hay datos sobre mujeres científicas", cuenta. ¿Son pocas o no las conocemos? "Las ha habido, y con logros inmensos, pero se las ha invisibilizado". Sus trabajos sobre ello le valieron a Schiebinger hace unos años el premio de investigación Alexander von Humboldt. Fue la primera mujer en ganarlo en Historia de la Ciencia.

Schiebinger no aliña la ensalada. Ni sal, ni aceite, ni vinagre. Nada. Come poco mientras conversa de que tampoco hoy las mujeres lo tienen fácil. El apoyo para fomentar su participación en la investigación aún es escaso y quedan muchos prejuicios, "incluso entre las mujeres", asegura. Las consecuencias de esta desigualdad no son solo teóricas. "Que no haya investigadoras resta su mirada sobre las cosas, distinta de la de los hombres". "No contar con la perspectiva de género en la investigación produce conclusiones sesgadas", sigue.

Deja a un lado la ensalada y escenifica sobre el mantel varios ejemplos de una realidad de la que hablará hoy en el Instituto Cervantes en Madrid: "Hasta hace poco los ensayos clínicos no siempre se hacían con mujeres y los efectos de los fármacos en ambos sexos no son los mismos", cuenta. "Otro ejemplo: el cinturón de seguridad de los coches no está diseñado pensando en la mujer, y menos en el impacto que puede tener un choque en una embarazada".

Llega la merluza. Schiebinger sonríe: "Tiene buena pinta. Nunca había probado este pescado", confirma. Come sin perder el hilo de su discurso. Tiene tres recetas para incrementar el número de mujeres en ciencia y tecnología: "Establecer programas específicos para ello, reformar las instituciones científicas y educativas para fomentar su participación, y superar los prejuicios a través del análisis de la perspectiva de género".

Schiebinger, consultora de la ONU y la Comisión Europea, está entusiasmada con la nueva ley de ciencia española, que pretende incluir la perspectiva de género en las investigaciones. "Si se desarrolla bien, puede convertirse en modelo para otros países".

Pero hacen falta otros apoyos para atraer a las mujeres a la investigación, como jornadas flexibles. "El Estado, las empresas o la Universidad deberían financiar el trabajo doméstico para que se concentraran en su trabajo, porque al final son siempre las mujeres quienes lo hacen", dice. Ella esperó a estar asentada profesionalmente y a que su esposo y ella ganasen suficiente para contratar ayuda doméstica, para tener hijos. "Por eso los tuve tarde", cuenta. Tiene dos, de 19 y 21 años. "Dos chicos. Uno lleva mi apellido y el otro el de mi esposo. Así lo acordamos antes de que nacieran y les encanta", ríe.