Pàgines Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

24 de desembre 2012

Ivan Miró: "Sense les dones, el moviment obrer de consum no hagués existit"

Xerrada: Les dones en el cooperativisme obrer de consum. L'experiència de l'Agrupació Femenina i de Propaganda Cooperatista (1931-1939) a càrrec d'Ivan Miró de La Ciutat Invisible.




Les dones van patir una "doble invisibilització" en la pressa de decisions del món cooperativista català. Entre 1870 i 1930, aproximadament,  no apareix cap rastre d'elles als arxius; tampoc als llibres de registre. No podien ser sòcies, només les vídues. Pel sociòleg i estudiós del moviment cooperativista a Catalunya, Ivan Miró, de La Ciutat Invisible, "és una contradicció flagrant que, de no canviar-se, hagués portat al fracàs al moviment cooperatiu". I és que van ser les dones les que van articular la quotidianitat de les cooperatives obreres de consum.
Aquests espais comptaven amb polítiques socials autogestionades. A través del propi consum dels seus membres, donant sentit al projecte, però també amb les caixes de resistència, jubilacions, escoles de mutualitat. Eren projectes col·lectius, tal i com el president Lluis Companys va reconèixer per Decret. Les primeres lleis sobre cooperativisme a Catalunya van arribar amb la República. Abans de la Guerra Civil, 380.000 persones a Catalunya estaven associades a cooperatives. "A partir de 1939 va haver una gran amnèsia en les formes d'autoorganització de les classes populars", explica Miró.

Dones clau

 

Micaela Chalmeta: Socialista, feminista, anticlerical. Va participar a diferents moviments. Obrera industrial que parlava francès i anglès, altres dones de la seva família, Empar Coloma i Marina Ginestà, també van estar vinculades al cooperativisme. Chalmeta mai va tenir cap responsabilitat orgànica dins les cooperatives. Tot i no ser-ne sòcia de cap cooperativa (vinculada, primer com a dona i després com a mare) sí és considerada una gran "inspiradora" del moviments, considera Iván Miró.
Balbina Pi: Anarcosindicalista. L'any 1913 va estar vinculada a conferències fetes només per a dones, així com una vaga femenina. Després de la Primera Guerra Mundial, va escriure sobre com les dones eren capaces de fer qualsevol cosa, ja que ho havien demostrat en temps de conflicte bèl·lic.

El sociòleg i historiador del moviments cooperativista a Catalunya, també en va destacar durant la seva intervenció al CIRD a Regina de Lamo, que va estar relacionada amb el Congrés de Cooperatives de 1921 i va escriure un manual sobre què significava ser cooperativista, i Àngela Graupera, llibertària.

Tot i que alguns homes com en Joan Rovira van defensar a mitjans dels anys vint que dones fossin companyes a les cooperatives, no va ser fins l'any 1931 -i en temps de República-  que es va donar un ambient jurídic i social que donava poder a les dones. La Moral va ser la primera agrupació de dones, creada a Badalona. Des d'allà es van crear molts nuclis de dones cooperatives a diferents llocs de Catalunya en poc més d'un any. Algunes van intentar transcendir de Catalunya, sense massa èxit. "El feminisme no era un corpus ideològic propi en el món obrer, sí la lluita per uns drets", diu Miró. La cooperativa Flor de Maig (1929), que era la més gran del moment, va reconèixer els drets de les dones. Un altre exemple d'apoderament és la primera empresa femenina autogestionada: una camiseria.
La Guerra Civil va frenar tot el moviment cooperativista. També, en part, l'emancipació de les dones. Durant el conflicte, el paper de la dona va ser clau en tasques de cura de ferits i orfes i en la recaptació de fons. I abans i després, les dones van ajudar a l'autogestió obrera i a generar solidaritat social. Una lluita política de les dones per reclamar els seus drets que va ser clau.

Actualment Catalunya compta amb unes 4000 cooperatives.

Yolanda Viñals (CIRD)
 

18 de desembre 2012

Mercedes Larrañaga: "El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi"

Cicle de conferències 'Crisi econòmica amb perspectiva de gènere'

Des de fa mesos el CIRD ha fet una aposta per treballar amb visió de gènere la crisi econòmica que ens afecta. En el marc del curs sobre Economia amb perspectiva de gènere. Com sortir-nos col·lectivament de la crisi es van organitzar tres conferències obertes al públic per posar bases, aclarir i parlar entorn a l'actual situació econòmica des d'una visió de gènere. Les diferents sessions es van dur a terme el 10, 17 i 24 d'octubre.

Us oferim un resum de la intervenció de Mercedes Larrañaga (Universitat del País Basc).


"El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi"

Conferència 'Análisis de la crisis desde un enfoque de género'
L'acadèmica Mercedes Larrañaga contextualitza la situació actual dient que des de la dècada dels anys setanta hi ha hagut grans crisis financeres, "però aquestes sempre han afectat als països del sud i els del nord, els rics, creien que estaven lliures de patir-ne". Estats Units, el país més ric, va caure en la crisi a finals de l'any 2007. Una forta crisi que s' estén a diferents països considerats rics i que es trasllada a l'economia real: béns i serveis no financers, afectant a moltes empreses i provocant alt índex d'atur.

El deute dels rics

L'actual crisi ha passat a ser deute, generant un augment molt considerable de les desigualtats. "Aquesta crisi és conseqüència d'una progressiva financiarització de l'economia. Les finances són molt especulatives. Hi ha hagut una gran enginyeria financera i molta creativitat, quelcom que hauria de ser prohibit", considera Larrañaga. I afirma que "encara ara, no sabem quants diners s'han donat per rescatar a les entitats financeres".
En xifres, Larrañaga apunta que hi ha hagut una pèrdua de la capacitat adquisitiva del 12%. "Sembla que cal fer créixer el PIB per augmentar el consum, són mesures keynesianes. I la pujada de l'IVA no és una mesura progressista, ja que les persones que menys guanyen són les més perjudicades". Per l'acadèmica ha nascut un nou mite: disciplina fiscal. "S'aprofita la crisi per disminuir l'Estat del Benestar. Quelcom que s'intenta fer des dels anys 80. Possiblement no hi haurà marxa enrere".
Entre d'altres, Mercedes Larrañaga responsabilitza de la crisi a les entitats financeres; responsables polítics i econòmics; agències de qualificació, que en part van considerar que les finances s'autoregulen, sent una dona qui ho va qüestionar sense èxit per part de la resta de membres; FMI (Fons Monetari Internacional) i la constant vigilància sobre països del Sud, oblidant-se del què feien els del Nord.

Les dones, primeres perjudicades

Els resultats i conseqüències de la crisi vers les dones ha estat un augment de dos aspectes més habituals en el sector laboral femení i que reforcen la precarietat laboral: la temporalitat dels contractes i la parcialitat de les jornades. Larrañaga diu que les dones estan menys protegides alhora de percebre el subsidi d'atur, ja que un 15,6% cotitzen menys que els homes. A més, segons els estudis, hi ha hagut un augment de dones que no treballaven fora de casa (amas de casa) al mercat laboral. "S'ha accelerat entre dones de més de 50 anys, la qual cosa ens assegura que engreixaran les xifres de precarietat laboral". A més, també cal tenir present la sobrecàrrega de feina i responsabilitats que en molts casos estan patint les dones afectades per pèrdua adquisitiva, assumint tasques de cura de familiars i feines de casa. Aquestes tasques s'havien externalitzat i ara, amb la crisi i/o pèrdua de feina, tornen a fer-les les dones de la família. I, a més, són feines que perden les dones que normalment les duien a terme. Unes tasques que, en gran part, són economia informal (submergida). Segons Larrañaga, a Europa és on més economia informal hi ha i es concentra en la construcció i en el treball domèstic.
D'altra banda, la professora de la Universitat del País Basc afirma que les retallades en els serveis públics i els drets laborals del personal que treballa a l'Administració Pública afectaran més a les dones, ja que el 59% dels treballadors en aquest sector són dones. "Tradicionalment, ha estat un refugi laboral per a les dones".

Oportunitats i solucions

La ponent Mercedes Larrañaga,durant la seva conferència organitzada pel CIRD, va donar la seva opinió sobre com reconduir la situació. Per ella, caldria "desfinanciaritzar l'economia; simplificar el món de les finances i prohibir els paradisos fiscals". I va assenyalar que no s'està qüestionant cap tipologia de creixement econòmic. "El PIB (Producte Interior Brut) no discrimina. Tant pot generar armes com medicament. Ningú qüestiona si l'objectiu és créixer i que interessa créixer. Per la dreta no hi ha límits i aquesta crisi els està permetent dur a terme les idees que feia temps que intentaven. El capitalisme ha sortit reforçat d'aquesta crisi".


Al canal Youtube del CIRD pots consultar un resum de les darreres activitats dedicades a crisi econòmica i perspectiva de gènere organitzades pel CIRD.

Yolanda Viñals (CIRD)