Xerrada: Les dones en el cooperativisme obrer de consum. L'experiència de l'Agrupació Femenina i de Propaganda Cooperatista (1931-1939) a càrrec d'Ivan Miró de La Ciutat Invisible.
Les dones van patir una "doble invisibilització" en la pressa de decisions del món cooperativista català. Entre 1870 i 1930, aproximadament, no apareix cap rastre d'elles als arxius; tampoc als llibres de registre. No podien ser sòcies, només les vídues. Pel sociòleg i estudiós del moviment cooperativista a Catalunya, Ivan Miró, de La Ciutat Invisible, "és una contradicció flagrant que, de no canviar-se, hagués portat al fracàs al moviment cooperatiu". I és que van ser les dones les que van articular la quotidianitat de les cooperatives obreres de consum.
Aquests espais comptaven amb polítiques socials autogestionades. A través del propi consum dels seus membres, donant sentit al projecte, però també amb les caixes de resistència, jubilacions, escoles de mutualitat. Eren projectes col·lectius, tal i com el president Lluis Companys va reconèixer per Decret. Les primeres lleis sobre cooperativisme a Catalunya van arribar amb la República. Abans de la Guerra Civil, 380.000 persones a Catalunya estaven associades a cooperatives. "A partir de 1939 va haver una gran amnèsia en les formes d'autoorganització de les classes populars", explica Miró.
Dones clau
Micaela Chalmeta: Socialista, feminista, anticlerical. Va participar a diferents moviments. Obrera industrial que parlava francès i anglès, altres dones de la seva família, Empar Coloma i Marina Ginestà, també van estar vinculades al cooperativisme. Chalmeta mai va tenir cap responsabilitat orgànica dins les cooperatives. Tot i no ser-ne sòcia de cap cooperativa (vinculada, primer com a dona i després com a mare) sí és considerada una gran "inspiradora" del moviments, considera Iván Miró.
Balbina Pi: Anarcosindicalista. L'any 1913 va estar vinculada a conferències fetes només per a dones, així com una vaga femenina. Després de la Primera Guerra Mundial, va escriure sobre com les dones eren capaces de fer qualsevol cosa, ja que ho havien demostrat en temps de conflicte bèl·lic.
El sociòleg i historiador del moviments cooperativista a Catalunya, també en va destacar durant la seva intervenció al CIRD a Regina de Lamo, que va estar relacionada amb el Congrés de Cooperatives de 1921 i va escriure un manual sobre què significava ser cooperativista, i Àngela Graupera, llibertària.
Tot i que alguns homes com en Joan Rovira van defensar a mitjans dels anys vint que dones fossin companyes a les cooperatives, no va ser fins l'any 1931 -i en temps de República- que es va donar un ambient jurídic i social que donava poder a les dones. La Moral va ser la primera agrupació de dones, creada a Badalona. Des d'allà es van crear molts nuclis de dones cooperatives a diferents llocs de Catalunya en poc més d'un any. Algunes van intentar transcendir de Catalunya, sense massa èxit. "El feminisme no era un corpus ideològic propi en el món obrer, sí la lluita per uns drets", diu Miró. La cooperativa Flor de Maig (1929), que era la més gran del moment, va reconèixer els drets de les dones. Un altre exemple d'apoderament és la primera empresa femenina autogestionada: una camiseria.
La Guerra Civil va frenar tot el moviment cooperativista. També, en part, l'emancipació de les dones. Durant el conflicte, el paper de la dona va ser clau en tasques de cura de ferits i orfes i en la recaptació de fons. I abans i després, les dones van ajudar a l'autogestió obrera i a generar solidaritat social. Una lluita política de les dones per reclamar els seus drets que va ser clau.
Actualment Catalunya compta amb unes 4000 cooperatives.
Yolanda Viñals (CIRD)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada