El Centre de Documentació del CIRD va presentar aquest dimecres la recerca “Atención a mujeres nigerianas víctimas de trata y otras situaciones de violencia” desenvolupada per la Fundació Àmbit Prevenció. La presentació va ser a càrrec de Silvia da Silva i Laura Alegre, participants a la recerca.
A la xerrada es va explicar que aquest projecte de caràcter aplicat busca visibilitzar la situació del col·lectiu de dones nigerianes que exerceixen el treball sexual al barri del Raval de Barcelona, analitzar el marc legal vigent respecte a la tracta i altres situacions de violència que pateixen aquestes dones, donar espai a les experiències de vida de les mateixes dones i elaborar propostes d’intervenció social davant d’aquest col·lectiu.
La recerca es basa en l’entrevista a 25 dones. La majoria d’elles provenen de pobles agrícoles de Nigèria, són menors de 30 anys, moltes tenen fills i filles i posseeixen estudis primaris.
Les investigadores van explicar que entre els factors pels que migren, entre d’altres, és la situació que tenen aquestes dones a Nigèria –situació econòmica, carències d’alternatives socials, discriminació de gènere-, però també la “demanda de serveis sexuals” existent a Espanya, un espai poc regularitzat actualment. En la recerca es va veure que les motivacions i expectatives de les dones en el seu país d’origen es suportaven en un imaginari magnificat respecte de les condicions reals d’Europa.
Des del primer viatge i sortida del seu país, comencen a desenvolupar diverses estratègies de supervivència (buscar protecció amb homes, tenir fills, etc.) i, a vegades, en aquest context es concreten els primers contactes amb la trata de persones. Gran part van passar pel Marroc a on viuen diverses situacions de pressió (sobretot per la condescendència policial), encara que les dones entrevistades presenten també itineraris diversos fins l’arribada a Catalunya. Es tracta d’ un període llarg que pot trigar molts anys. Aquest temps, van explicar les investigadores, es viu amb un doble vessant: com a patiment i també com a espera. Cal dir que la majoria de les dones acaba fent el viatge fins a Espanya amb d’altres dones.
Respecte a la vida a Espanya, les investigadores van explicar que molt poques dones tenen contactes, sempre esporàdics, amb el mercat de treball regular (principalment neteges i en algunes fàbriques), però la majoria utilitza la prostitució com una estratègia de supervivència perquè moltes d’elles van assumir un deute per a sortir del país i també envien remeses als seus familiars en el país d’origen. Les expectatives d’aquestes dones es centren principalment en la regularització de la seva situació legal, la que està associada a trobar una feina amb contracte.
Els obstacles que consideren més importants són l’assetjament policial –a la policia no la veuen com un recurs ciutadà sinó com una figura de repressió davant la seva situació social- i també el fet de no poder trobar feines en el mercat regular.
Moltes de les dones tenen el primer contacte amb la trata en el seu lloc d’origen a l’adquirir un deute per sortir del seu país d’origen. Cal considerar que cap de les dones entrevistades van saber abans de sortir del seu país a quina activitat es dedicarien una vegada arribada a Espanya o com pagarien aquest deute. Moltes d’elles, d’altra banda, són coaccionades per fer el pagament tant a Catalunya com a les seves famílies d’origen.
Entre els resultats també de la recerca es visualitza que les dones no volen denunciar aquestes situacions o violències principalment per por o per una visió negativa respecte dels canals institucionals, principalment davant la policia. Les investigadores van plantejar que canviar aquesta imatge és un desafiament perquè avui la policia no està validada com agents vàlids en ser considerats com “perseguidors”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada