No va ser una manifestació per a defensar els drets de les dones, sinó per a atacar als militars, mostrant-los la nostra força i manant-los un missatge clar: “No ens para ni espanta cap agressió sexual ni social que cometin contra nosaltres. Aquesta revolució no es portarà a terme sense les dones”.
Es va sorprendre el món amb la imatge de les manifestants que contradeien radicalment la típica imatge de les dones àrabs sotmeses pels seus homes, el vel, la tradició, etc. I es preguntaven: com han estat capaces aquestes dones de trencar amb el silenci de molts anys i sortir per fi per a protestar?
Quan el món es va despertar un bon dia amb la imatge de milions de persones manifestant-se contra el règim de Mubarak, ens trobem enfront de la mateixa pregunta: què va passar perquè la gent trenqués de cop i volta la cadena eterna de la repressió? Centenars d'anàlisis van atribuir el paper més decisiu a les xarxes socials, ignorant tota la mobilització política contra Mubarak des de 2004: vagues i manifestacions diàries sota un sistema corrupte i de prohibició total contra l'oposició que va durar 30 anys.
No obstant això, i encara que els mitjans de comunicació internacionals ignoraven aquesta realitat, tota aquesta mobilització va culminar el dia 25 de gener quan les i els egipcis van decidir trencar aquesta cadena perpètua sense tornar enrere.
Amb la manifestació de les dones del 20 de desembre es repeteix la mateixa història. S'ha ignorat la lluita de les dones en les últimes dècades, els seus assoliments en drets familiars i laborals, es desconeixen els problemes i desafiaments veritables que van afrontar aquestes dones. També s'ha ignorat la seva participació en la mobilització política contra el sistema de Mubarak al llarg dels últims anys.
Llegir més a: AmecoPress
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada